Recuperem de videoteca el programade 2002 que recull les opinions al voltant de la figura de Tarradellas. Participen el que va ser el primer president del restaurat del Parlament de Catalunya, d’Heribert Barrera (1980-84); el secretari general del PSUC i vicepresident del Parlament Euopeu, Antoni Gutiérrez Díaz, “Guti”, i Josep Maria Bricall, catedràtic d’Economia Política i conseller de Governació amb Tarradellas el 1979 .
Pragmatisme de Tarradellas
Heribert Barrera, que va compartir militància a ERC amb Josep Tarradellas, recorda el pragmatisme del president quan era conseller de Governació a la República amb la seva intermediació, l’any 1936, amb els anarquistes quan aquests dominaven l’acció de carrer. Barrera assegura que ”sempre va ser un home realista i pragmàtic que apostava pel pacte”.
L’històric dirigent del PSUC, Antoni Gutiérrez, “Guti”, explica que va conèixer el president Tarradellas a l’exili i recorda que pensava que mai tornaria, al contrari que Tarradellas, que tenia clar que tornaria al Palau de la Generalitat. Segons Gutiérrez ”era un home que tocava de peus a terra i estava convençut que seria president a Catalunya, cosa que mai no havíem cregut la resta de partits que passaria. Teníem clar que seria sempre el president a l’exili i després es buscaria una figura de consens”. Per Josep Maria Bricall, Tarradellas era un liberal d’esquerres catalanista que tenia l’objectiu de preservar la institució. Recorda quan va parlar amb ell l’any 1962, el president ”tenia molt clara la idea que l’única institució republicana que es recuperaria un cop acabés la dictadura seria la Generalitat”. Per Bricall, Josep Tarradellas ”tenia l’obsessió de ser el president de tots, però tenia mol clar que no es deixaria enganyar i no reduiria el catalanisme a una activitat purament cultural”, afirma el que va ser el conseller de Governació del govern de Josep Tarradellas.
