La Maria Jové ni va néixer ni viu a les casetes d’Encarnació que els propietaris volen tirar a terra per fer-hi pisos. Però la seva història està igualment lligada al número 17 d’aquest carrer de Gràcia. Jové va anar a viure a aquest “palauet”, com descriu ella mateixa, quan tenia quatre anys i aquí hi va passar la joventut fins que es va casar.

[vc_row][vc_column][vc_btn title=”El número 17 del carrer de l’Encarnació es llogava per 325 pessetes l’any 1925″ style=”flat” shape=”square” color=”inverse” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/historia/cases-encarnacio-documents-escriptura/|||” css=”.vc_custom_1540210391676{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}”][/vc_column][/vc_row]

Per això quan veu en quin estat estan els dos immobles, a mig enderrocar, d’Encarnació 15 i 17, es lamenta: “Em sap molt de greu i no voldria que desapareguessin, però per com estan ara dubto que s’hi pugui fer alguna cosa”. També està en el punt de mira l’alzina centenària que hi ha al pati: “S’ha de salvar, quan jo vaig venir a viure aquí, abans de la guerra, ja hi era”, assegura.

[vc_row][vc_column][vc_btn title=”Els arquitectes consideren que només queda la negociació en el cas de les casetes d’Encarnació” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/societat/arquitectes-casetes-encarnacio-negociacio/|||” css=”.vc_custom_1540210221769{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}”][/vc_column]

Jové rememora com era casa seva per dins, primer de lloguer i que després de la Guerra Civil va passar a ser de propietat del seu germà. “El menjador era preciós, amb una llar de foc de marbre negre. També era de marbre l’escala que portava a les habitacions de dalt. El terra era de rajola petita i semblava que hi haguessin estores”, explica.

La pressió veïnal ha forçat una reunió entre l’Ajuntament i la constructora, que paralitzarà les obres momentàniament perquè hi hagi marge de negociació amb el consistori, que no descarta comprar les cases afectades. Jové destaca el caràcter de la Vila de Gràcia: “Aquí cadascú a casa seva, però quan ens necessitem l’un a l’altre hi ha unió i es veu que la gent s’estima”.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a