La Maria Jové ni va néixer ni viu a les casetes d’Encarnació que els propietaris volen tirar a terra per fer-hi pisos. Però la seva història està igualment lligada al número 17 d’aquest carrer de Gràcia. Jové va anar a viure a aquest “palauet”, com descriu ella mateixa, quan tenia quatre anys i aquí hi va passar la joventut fins que es va casar.

Per això quan veu en quin estat estan els dos immobles, a mig enderrocar, d’Encarnació 15 i 17, es lamenta: “Em sap molt de greu i no voldria que desapareguessin, però per com estan ara dubto que s’hi pugui fer alguna cosa”. També està en el punt de mira l’alzina centenària que hi ha al pati: “S’ha de salvar, quan jo vaig venir a viure aquí, abans de la guerra, ja hi era”, assegura.

Jové rememora com era casa seva per dins, primer de lloguer i que després de la Guerra Civil va passar a ser de propietat del seu germà. “El menjador era preciós, amb una llar de foc de marbre negre. També era de marbre l’escala que portava a les habitacions de dalt. El terra era de rajola petita i semblava que hi haguessin estores”, explica.

La pressió veïnal ha forçat una reunió entre l’Ajuntament i la constructora, que paralitzarà les obres momentàniament perquè hi hagi marge de negociació amb el consistori, que no descarta comprar les cases afectades. Jové destaca el caràcter de la Vila de Gràcia: “Aquí cadascú a casa seva, però quan ens necessitem l’un a l’altre hi ha unió i es veu que la gent s’estima”.