Al llarg dels anys, les dones han estat invisibilitzades per la història de manera constant i sistemàtica. La seva participació en la construcció de la societat ha estat ignorada i reduïda a determinats estereotips. Malgrat que aquesta situació està canviant, el camí a recórrer en la construcció d’una història sense absències encara és molt llarg.
‘Va passar aquí‘ ha recuperat les històries, la vida i l’obra d’algunes de les dones de Barcelona que han tingut un compromís actiu en el procés de formació i transformació de la nostra societat, o que simplement hi han deixat la seva petjada.
- ‘Mercè Núñez, destinada al crematori’. El seu destí era la cambra de gas, però va sobreviure a dues guerres i mai no va deixar de lluitar contra el feixisme.
- ‘Maria Aurèlia Capmany, l’escriptora enamorada de Barcelona’. Va néixer i créixer al barri Xino. El seu amor per Barcelona va tenir molt a veure amb la reforma del Raval.
- Dolors Aleu, la primera metgesa. Va ser la primera dona que va estudiar medicina a l’Estat espanyol i que va exercir-la.
- Pepita Teixidor, la pintora de flors. Se la considera la millor pintora de flors de l’època modernista.
- Elena Jordi, de l’estanc als escenaris. Una estanquera va convertir-se en la reina del vodevil al Paral·lel i va ser la primera dona que va dirigir una pel·lícula de cinema mut.
- ‘Maria Pepa Colomer, la primera pilot catalana’. Va ser la primera dona amb llicència de pilot. Durant la guerra va fer missions de vigilància per evitar l’entrada d’avions italians.
- ‘Joana Raspall, poetessa’. Probablement, la poetessa més llegida a les escoles.
- ‘Manola Rodríguez, lluitadora contra el franquisme’. Va amagar opositors al franquisme posant en risc la seva llibertat.
- ‘María Luz Morales, la pionera del periodisme femení’. Va ser la primera i única directora que ha tingut ‘La Vanguardia’.
- ‘Teresa Gironès, ceramista’. Ceramista i escultora de renom internacional.
- ‘Dolors Monserdà, la primera escriptora feminista catalana’. Va ajudar a millorar les condicions de vida de la dona treballadora de finals de segle XIX.
- ‘Montserrat Roig, l’escriptora de l’Eixample’. Va situar la majoria de les seves novel·les a la ciutat que l’havia vista néixer i on va viure fins a la seva mort.
- ‘Sor Eulàlia de Anzizu, la monja intel·lectual’. Va deixar un important llegat intel·lectual i va ser decisiva en la conservació del patrimoni del Monestir de Pedralbes.
- ‘Rosa Sensat, una mestra que volia transcendir’. Va ser una mestra pionera amb un gran projecte pedagògic.
- ‘Maria Francesca Fiveller, la trista vida de la virreina’. Casada a la força, rodejada de riqueses, mai no va ser feliç.
- ‘Francesca Bonnemaison, la que va fer llegir a les dones’. Va crear la primera biblioteca per a dones i va lluitar pel vot femení.
- ‘Carme Karr, la primera feminista’ Va dedicar la seva vida a aconseguir la igualtat entre homes i dones. Va ser clau en la lluita per aconseguir el sufragi femení.
- ‘Raquel Meller, la reina del Paral·lel‘. Va debutar al Paral·lel i es va convertir en una de les estrelles internacionals més importants del s. XX.
- ‘Carmen Amaya, del Somorrostro a Hollywood‘. Va ser la bailaora més universal que ha donat el flamenc.
- ‘Tórtola Valencia, la ballarina que encisava el públic’. Ballarina de renom internacional, va investigar i reinterpretar les danses orientals i africanes.
- ‘La Monyos, la més famosa de la Rambla’ Gràcies a les seves extravagàncies, es va convertir en el personatge més famós i estimat de la Rambla.
- ‘La Teia , una dona alliberada acusada de bruixeria‘. Una dona que tirava el mas endavant ella sola i feia el que li semblava. Els pagesos de Vallvidrera la van bruixa.
- ‘Marina Ginestà, la miliciana del fusell’. La foto seva s’ha convertit en icona de la Guerra Civil i de les joves revolucionàries.
- ‘Clotilde Cerdà, entre la música i el feminisme’. Va aprofitar la música per desafiar les lleis del moment i canviar el futur de les dones de la seva època.
- ‘Júlia Peraire, la dona que va enamorar Ramon Casas’. Venia flors i loteria a la plaça de Catalunya: el dia que va conèixer Ramon Casas la vida de tots dos va canviar de manera decisiva.
- ‘Conxita Julià, la noia del mocador de Companys’. De petita, li escrivia cartes en vers al president Companys quan va ser empresonat. Ell li va regalar un mocador.
- ‘Amàlia Domingo Soler, la feminista espiritista’. Espiritista, maçona i feminista, va promoure el primer congrés internacional d’espiritisme.
- ‘Carme Ballester i Lluís Companys’. Va fer costat al president Companys en els moments més durs.
- ‘Elvira-Clara Bonet, l’amiga hortenca de Vivien Leigh’. Es va escriure i va conèixer personalment l’estrella de Hollywood. Va crear un museu dedicat a la seva memòria.
- ‘Dorotea de Chopitea, la benefactora de Barcelona’. Va invertir la seva gran fortuna en crear escoles, asils i hospitals per als més desafavorits.
- ‘Conxita Badía, compromís amb la música’. Va ser una gran soprano i una excepcional pianista. Va treballar amb Enric Granados, Pau Casals o Manuel de Falla.
- ‘Joana Valls, la gran dissenyadora de moda’. Va ser fonamental en el desenvolupament de la moda a Barcelona i va obrir camí com a dona empresària.
- ‘Carme Laforet, la literatura com a refugi’. Va escriure ‘Nada’, un dels llibres més emblemàtics de la postguerra.
- ‘Santpere, la còmica que va regnar al Paral·lel’. Va regnar al Paral·lel trencant el monopoli masculí de l’humor.
etiquetes
