La vacuna de la covid-19: Pfizer, Moderna… quines són les seves particularitats?

La vacuna de la covid ja és una realitat i fins i tot coneixem les marques dels seus fabricants. El vaccí de Pfizer ha estat la primera que ha rebut l’aprovació de l’Agència Europea del Medicament i que s’ha començat a administrar a la població de la Unió Europea. En les properes setmanes està previst que l’organisme regulador europeu aprovi l’ús d’altres vacunes de les marques de Moderna i Astra-Zeneca. Davant d’un escenari on en lloc d’una única vacuna, n’hi haurà diverses, analitzem quines són les seves particularitats.

Les farmacèutiques Pfizer i Moderna van anunciar que les seves vacunes contra la covid-19 tenen una eficàcia de més del 90 %. Això ha generat noves expectatives entre la comunitat científica que fan pensar que estem més a prop de superar la crisi sanitària generada per la pandèmia del coronavirus. Des de la farmacèutica Astrazeneca van assegurar que la seva vacuna ha tingut una eficàcia del 70 % en els seus estudis, però que pot arribar al 90 % si s’administra mitja dosi inicial i una dosi sencera al cap d’un mes.

En aquestes tres vacunes, consisteixen en dues dosis per assolir la immunitat al virus, però hi ha diferències en el temps de dosificació. En el cas de Pfizer cal esperar 21 dies per posar la segona injecció. A la vacuna de Moderna i d’Astrazeneca, el temps és superior i se situa entre els 28 dies i el mes, respectivament.

Els efectes secundaris més comuns d’aquestes vacunes són dolor, inflor i enrogiment al lloc del braç on s’injecti la dosi. A la resta del cos pot provocar calfreds, cansament i mal de cap. Es recomana no vacunar les persones que tinguin patologies d’al·lèrgies severes a algun dels components de la vacuna.

Per la logística de la distribució de la vacuna s’ha de tenir en compte la seva conservació. Malgrat que Pfizer ha estat la primera a distribuir-se a la població, el seu principal inconvenient és que necessita una temperatura per mantenir-les inferior als -70 i -80 ºC. En canvi, la vacuna de Moderna es pot conservar en un congelador més genèric al necessitar -20 ºC. El vaccí més fàcilment distribuïble és el d’Astrazeneca, ja que es pot emmagatzemar en una nevera a temperatures entre 2 i 8 ºC.

La diferència entre les vacunes també s’observa en el preu. La Unió Europea ha comprat dosis de les tres farmacèutiques per distribuir a tots els estats membres i ha pagat entre 1,78 euros del vaccí d’Astrazeneca fins als 18 dòlars del de Moderna. En el cas de la vacuna de Pfizer, cada dosi li ha costat 12 euros. A més, la Unió Europea ha comprat tres vacunes més de les marques de Sanofi, Johnson&Johnson i Curevac.

Actualment hi ha uns 200 assajos de vacunes de la covid-19 en desenvolupament, un 5 % de les quals han passat a la fase clínica III. La primera que es va registrar a l’agost va ser la vacuna Sputnik V, que té una eficàcia del 92 % segons les autoritats russes. La Xina ha autoritzat l’administració de quatre vacunes, dues de la farmacèutica Sinopharm, una de CanSino i una altra de Sinovac.

Tipus de vacunes

La vacuna consisteix a administrar al cos un patogen que el nostre organisme reconeix com a aliè i genera els anticossos contra aquesta substància. Existeixen diferents tipus de vacunes:

• Vacunes vives atenuades. Utilitzen una forma debilitada o atenuada del germen que causa la malaltia, com el vaccí de la varicel·la, el xarampió o la rubèola. La “start-up” Codagenix està utilitzant una vacuna d’aquest tipus per a la covid-19.
• Vacunes inactivades. Utilitzen la versió morta del germen. Normalment no proporcionen una immunitat tan forta com les vacunes vives atenuades i necessiten més dosis de reforç. És el tipus de vacuna per al coronavirus que estan desenvolupant les companyies xineses Sinovac i Sinopharm.
• Vacunes de subunitats. Utilitzen parts específiques del germen, com és el cas de la vacuna del papil·loma o l’hepatitis B. Les empreses Novavax i AdaptVac treballen en una vacuna d’aquest tipus per a la covid-19.
• Vacunes de vector víric. Utilitzen un producte nociu, una toxina, fabricat a partir del germen que causa la malaltia, com el cas de l’Ebola. Astrazeneca, CanSino i Johnson & Johnson estan desenvolupant aquest tipus de vacuna per a la covid-19.
• Vacunes genètiques d’ADN i ARN. És el mètode més innovador i es fabrica a partir d’un fragment d’ADN de l’organisme patogen, que un cop dins del cos comença a produir els antígens necessaris per provocar la immunitat. És el model amb el qual han treballat Pfizer, Moderna i Inovio.

Fases d’investigació d’una vacuna

Les fases d’investigació d’una vacuna són tres: exploratòria, preclínica i clínica.

• La fase exploratòria és la que investiga el virus i dissenya la vacuna que millor podria funcionar. Es fan els primers estudis “in vitro” per poder seleccionar alguns candidats.
• A la fase preclínica es duen a terme els assajos dels vaccins candidats en models animals. Un cop seleccionat el millor candidat es passa a la fase clínica.
• A la fase clínica hi ha tres etapes. A la fase clínica I grups reduïts de persones reben la vacuna per testar-ne la seguretat. A la fase II l’estudi clínic s’expandeix i la vacuna s’administra a persones amb característiques variades, com l’edat o les condicions de salut. Per últim, a la fase III s’administra la vacuna a milers de persones per continuar testant la seguretat i l’eficàcia, i es van registrant els efectes secundaris.

Després de les fases d’investigació també cal superar les revisions regulatòries, l’aprovació dels organismes competents com l’Agència Europea de Medicaments i els controls de qualitat constants.

Per què hi ha diferents vacunes per a la covid-19?

Segons les estimacions, només una de cada cinc vacunes que es desenvolupen passaran a fases clíniques. D’aquestes, algunes es quedaran pel camí perquè no seran prou segures o no oferiran una protecció suficient. A més, també hi ha el problema de la fabricació i distribució mundial.

La vacuna del coronavirus representarà la fi de la crisi sanitària?

Segons Júlia Vergara-Alert, la vacunació és una història d’èxit mundial en matèria de salut i desenvolupament i salva milions de vides cada any, com s’ha demostrat en el cas de la diftèria, el tètanus, la tos ferina o el xarampió. Vergara afirma que un cop una vacuna es pugui distribuir de forma massiva es podrà controlar la malaltia si té també efecte en la transmissió del virus. Igualment, assenyala que durant la fase de transició, com a mínim fins al 2022, s’hauran de continuar utilitzant mesures preventives com la mascareta, el rentat de mans o la distància social.