Des que la FAVB, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, va crear la comissió contra l’amiant, l’interès veïnal per a aquesta problemàtica no ha parat de créixer. També hi han contribuït nombroses polèmiques al voltant d’aquest material cancerigen, com la futura retirada de l’enorme coberta de l’Abaceria, el cas de l’antic Cinema Urgell o, més recentment, el de l’Escola 9 Graons, on algunes famílies pateixen per la salut dels infants que juguen al pati. Moltes d’aquestes polèmiques han derivat en col·lectius en lluita a qui la FAVB dona suport, fa d’altaveu i incorpora reivindicacions concretes cap a les administracions.
Aquestes exigències s’han plasmat ara en forma de cartes dirigides a l’alcaldessa Ada Colau i al president Quim Torra. Hi demanen que s’avanci en el compliment de la Directiva del Parlament Europeu per l’erradicació de l’amiant a la UE per a l’any 2028.
Un Llibre blanc de l’amiant
Perquè això sigui possible, deixen clar a les missives, a Catalunya i Barcelona manca molta feina per fer. Es demana la creació d’un Llibre blanc de l’amiant, en què es plasmi l’estratègia de retirada de tot l’amiant del territori, tant el visible com l’ocult.
També reclamen una legislació més contundent que vetlli perquè els enderrocs d’edificis amb amiant es facin amb total garantia de seguretat per als treballadors i els veïns. Ara mateix, la llei és molt laxa i regula els desamiantatges des del punt de vista de la salut laboral, obviant possibles efectes de l’amiant en l’entorn d’aquesta obra. Un exemple clar d’això va ser la retirada del fibrociment de la teulada de l’antic Cinema Urgell, a tocar dels balcons dels veïns. Es va recomanar, simplement, que no obrissin les finestres mentre duressin els treballs.
Un dels grans problemes en la retirada d’amiant és quan aquest es troba en edificis privats. Res els obliga a retirar-lo, malgrat el material ja ha superat la seva vida útil i pot estar alliberant fibres a l’ambient. En cas que s’hi faci una obra o enderroc, denuncia la FAVB, moltes vegades no es fa una avaluació i identificació dels materials amb amiant que hi puguin haver. És el consistori, subratllen a les cartes, qui ha d’obligar i demanar aquest informe abans d’atorgar un permís d’obres.
Un cens de l’amiant amb garanties
A les cartes també es demana que s’elabori un cens d’edificis susceptibles de contenir amiant visible i ocult. Aquesta setmana, de fet, el consistori es va comprometre a presentar un inventari de l’amiant a la ciutat d’aquí a sis mesos. A principis d’any van assegurar que seria aquesta tardor, però, finalment la seva presentació s’ha endarrerit.
La FAVB, però, dubta que aquest cens sigui rigorós. Miguel Moreno, jubilat de Macosa-Alstom i Lluís Mallart, tècnic higienista i assessor de la FAVB, no creu que es pugui fer un inventari complet d’aquest material cancerigen en un període tan curt. Moreno ha criticat que, d’entrada, es plantegés fer-lo mitjançant Google Maps. Un tècnica que considera ineficient. El mateix pensa Mallart, que ha subratllat que hi ha molt amiant “ocult” a la ciutat de Barcelona, “el més perillós de tots”. Ha explicat, per exemple, que moltes cobertes de fibrociment es van tapar amb altres materials i ara queden amagades.
