Abdelbaki es Satty, l’imam de Ripoll i cervell dels atemptats del 17-A, va ser confident del CNI (el servei d’intel·ligència espanyol) fins al mateix dia dels atemptats de la Rambla i Cambrils. Segons ha publicat el diari ‘Público’, el cap de la cèl·lula gihadista i els serveis secrets espanyols es comunicaven a través de la tècnica de la “bústia morta”, en la qual s’escriuen esborranys en el correu electrònic sense enviar-los mai. El diari digital aporta documents confidencials per demostrar que aquesta relació es va mantenir fins al darrer moment.
La notícia ha generat una allau de reaccions. L’alcaldessa Ada Colau ha demanat que s’arribi “fins al final” en la investigació del 17-A. També n’han parlat representants del govern català i al Congrés dels Diputats, que han demanat explicacions i que es depurin responsabilitats.
La “bústia morta”, missatges amagats als esborranys
Es Satty i el CNI feien servir la tècnica de la “bústia morta”, que és impossible d’interceptar perquè les dades no es transmeten per la xarxa. Amb aquest sistema, les dues persones fan servir el mateix compte de correu electrònic i escriuen missatges a esborranys sense enviar-los. El mitjà ha tingut accés a les captures de pantalla del compte que feien servir i, concretament, aporta un correu electrònic en què suposadament hi ha comunicacions de dos mesos abans del 17-A, del 19 de juny del 2017.
Les claus per accedir aquest correu es van trobar en el xalet d’Alcanar, on s’estaven fabricant les bombes que es volien fer servir per a l’atemptat, i on es va produir l’explosió en què va morir l’iman de Ripoll.
La investigació del diari, signada pel periodista Carlos Enrique Bayo, també conclou que el nom d’Es Satty es va esborrar del fitxer de fonts del CNI l’endemà dels atemptats.
El CNI coneixia les activitats de la cèl·lula
‘Público’ també ha tingut accés als informes reservats dels informadors del servei d’intel·legència espanyol, que demostren que els membres del grup de Ripoll estaven vigilats pel CNI, que escoltava les seves converses i, fins i tot, que seguia els seus moviments per diversos països. Per exemple, mostra un informe en què s’explica un viatge a Basilea per comprar un vehicle de segona mà a finals del 2016. També detalla que alguns d’aquests desplaçaments es van fer amb el mateix cotxe usat en l’atemptat de Cambrils.
‘Público’ anuncia també més proves que anirà publicant els propers dies.
