Fins ara se’n trobaven pocs, però l’escenari ha fet un tomb: cada cop hi ha més joves sense llar a Barcelona. Aquest 2019, de totes les persones amb què els equips de carrer de l’Ajuntament han contactat, prop d’un 10 % tenen entre 18 i 25 anys. El consistori alerta del fenomen i lamenta que un bon gruix són nois que han migrat sols a Catalunya i que, en assolir la majoria d’edat, han quedat desemparats.

La tendència l’ha detectat el SIS Medi Obert (SISMO), el recurs municipal que atén les persones que dormen al ras a la ciutat. Segons dades del servei, entre el 2016 i el 2018 s’ha duplicat el nombre de menors de 30 anys sense sostre: de 136 a 292. D’aquests últims, un 36 % són de l’Àfrica del Nord i el Magreb, les zones d’on provenen la majoria de menors que migren sols. De fet, el SISMO recull que els nois del Magreb representen ara la meitat dels joves menors de 25 anys atesos, quan temps enrere eren menys d’un terç.

Es tem que la tendència continuï a l’alça

L’Ajuntament creu que tot plegat podria agreujar-se més a mesura que els infants estrangers tutelats per la DGAIA –la Generalitat– compleixin 18 anys. És aleshores quan surten del sistema de protecció del menor i, en més d’una ocasió, no tenen un futur fàcil. Per exemple, la llei estableix que només poden obtenir un permís de residència i treball si aconsegueixen un contracte laboral de mínim un any de duració i a jornada completa.

Si no se’ls presenta l’oportunitat o no acrediten que tenen les necessitats bàsiques cobertes, el permís de residència que se’ls dona en sortir d’un centre de menors caduca i es troben sense documentació. “Si no fem una bona previsió de sortida del sistema de protecció i no els podem acompanyar amb un pis o un programa d’ocupació […] possiblement els deixarem al carrer“, assegura Sònia Fuertes, comissionada d’Acció Social a l’Ajuntament. Ara gairebé la meitat d’infants estrangers que acull la DGAIA, uns 1.700 a tot Catalunya, ja tenen 17 anys.

Més joves als recursos municipals per a sensellar

Amb tot, els serveis municipals també han detectat un increment de joves als recursos municipals per a persones sense llar. Des del 2015, per exemple, han crescut fins al 22 % els nois ─no només estrangers─ d’entre 18 i 25 anys que pernocten en un Centre de Primera Acollida o acudeixen als menjadors socials. Segons els equips de carrer de l’Ajuntament, un dels principals factors que expliquen la tendència és “la situació de desemparament dels extutelats”.

Fuertes assegura que, en observar aquesta realitat, el consistori ha implementat “canvis en les metodologies i en la manera de treballar” dels recursos per a sensellar. “Però creiem que no són l’espai ni el dispositiu on podem acompanyar aquests joves cap a una inserció”, puntualitza. De fet, el consistori ja ha obert recursos especials per al col·lectiu, com el centre Maria Feixa, en marxa des de l’any passat.

Centre Maria Feixa
El centre municipal per a joves sense llar Maria Feixa.

D’altra banda, Fuertes apunta que la presència de joves extutelats als serveis per a sensesostre demostra que els manquen ajudes per a l’emancipació. Demanen que Generalitat i Estat treballin en els programes d’emancipació i es revisi la Llei d’estrangeria.

Al carrer també hi ha menors

Des que l’arribada de joves que migren sols es va disparar, també s’han detectat menors estrangers al carrer. El Servei de Detecció i Intervenció (SDI), dissenyat per a aquest col·lectiu, enguany ha fet més atencions: si el 2015 va detectar 91 menors d’edat al carrer en tot l’any, fins ara aquest 2019 ja en són 354. Però això no vol dir que tots dormin al ras. Segons xifres del consistori, entre 20 i 40 menors malviuen a Barcelona, molts perquè han fugit d’un centre.

Nens de la cola al Raval
Un grup de joves estrangers malviu al Raval.

L’SDI també registra el nombre de joves estrangers extutelats d’entre 18 i 21 anys que es troben desemparats. Si el 2015 en va atendre 21 en total, només del gener al setembre del 2019 la xifra ja s’enfila als 140. Ha anat creixent amb el temps: el 2016 en van ser 111; el 2017, 218, i el 2018 es va arribar al pic, amb gairebé 500 –466, en concret– joves extutelats atesos al carrer. De fet, a la parròquia de Santa Anna ja fa mesos que ho avisen.

A més, des del consistori asseguren que cada dia reben trucades de centres de menors que busquen places per a nois que fan els 18 anys i no tenen on viure a partir d’aquell moment.