Els Mossos d’Esquadra han detectat aquests dies que part dels menors no acompanyats, principalment del Marroc, que han fet nit a les comissaries s’havien escapat d’altres centres d’arreu de Catalunya. betevé ha localitzat més d’una quinzena d’aquests joves a la comissaria de l’Eixample, a la plaça d’Espanya, on van intentar dormir la nit de dijous a divendres, just el dia en què la Generalitat va obrir un centre nou per reubicar-los.

La portaveu del sindicat SAP-FEPOL, Imma Viudes, detalla que “a Barcelona estem absorbint menors que venen d’altres centres“, i que se sumen als que “arriben per primera vegada a Catalunya”. Viudes relata que “no hi ha xifres” sobre quants adolescents arriben després d’haver-se escapat, i tot i que té constància d’aquesta quinzena de menors, afirma que “segur que n’hi ha molts més”.

“Volem venir a Barcelona”

Alguns d’aquests grups de menors fa mesos que van entrar al circuit de tutela de la Generalitat, però segons han explicat a betevé, “som uns 20 nois que ens hem escapat i hem tornat de nou a Barcelona perquè no podem viure allà”.

Aquest grup de nois hi han arribat d’un centre de Mataró que ubiquen “a la muntanya, on no teníem cobertura per parlar per telèfon amb les nostres famílies”. Expliquen que el seu periple a Catalunya va començar com el de molts: haver creuat l’estret de Gibraltar en pastera o als baixos d’un camió, i un cop a Catalunya, haver ingressat en un centre de la DGAIA. Alguns a Tarragona, d’altres a l’Espluga de Francolí, però tots ells amb el convenciment que “no hi vivíem bé, per això vam sortir al carrer”.

La majoria dels adolescents que s’han escapat d’un centre volen buscar-se una oportunitat a Barcelona, o bé en un nou centre d’acollida o bé a la recerca d’una feina. Amb tot, saben que aquesta meta es pot tòrcer. En aquest cas, justifiquen la manca de perspectives: “Hi ha nois que fan coses dolentes i s’enganxen a la cola, a les pastilles o als porros“, diuen, i afegeixen: “És normal”.

Casos minoritaris

Fonts del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, consultades per betevé, reconeixen l’existència d’aquest fenomen, tot i que el qualifiquen de “minoritari“. Afirmen que “alguns d’aquests nois arriben a Barcelona perquè la ciutat els ofereix més oportunitats”. Alguns busquen “un altre centre d’acollida, d’altres una feina, i d’altres només volen seguir amb el seu procés migratori” cap al nord d’Europa.