El que per als nois catalans és un repte il·lusionant, per als joves estrangers que han viatjat sols a Catalunya és un maldecap. Complir 18 anys no és fàcil per a ells. Entitats com la Fundació Comtal alerten que tenen “moltes traves” per assolir l’autonomia i encaminar-se cap a la plena integració social. El principal escull: arriben a Espanya per guanyar-se la vida, però les opcions d’aconseguir el permís de treball són poques.

Precisament a la Fundació Comtal treballen braç a braç amb grups de menors estrangers no acompanyats (MENA) que resideixen en centres tutelats per la Generalitat. La majoria són nois marroquins que, amb 16 o 17 anys, han pujat a una pastera per dibuixar-se un bon futur a l’altra banda del Mediterrani. A través de tallers i cursos, cada dia veuen quines són les seves preocupacions.

“Saben que un dia es podrien quedar al carrer”

Segons la Clara Ventosa, formadora del programa Construeix-te de la fundació, “l’aire que s’hi respira és d’angoixa, perquè saben que hi haurà un dia que pot ser que es quedin al carrer“. Ventosa assegura que la incògnita sobre què els passarà quan facin 18 anys “passa a ser l’eix central de les seves preocupacions”, i això fa que, sovint, “no es puguin centrar a ser adolescents o en els estudis“.

Joves estrangers a l'aula d'informàtica de la Fundació Comtal.
Joves estrangers a l’aula d’informàtica de la Fundació Comtal

Què passa quan arriben a la majoria d’edat?

L’allau de MENA que van arribar el 2018 a Catalunya ha fet que, en molts casos, s’allargui l’estada de joves que han complert 18 anys en centres de menors. El procés habitual, però, és que un cop són majors d’edat l’abandonin. En sortir-ne, se’ls dona un ajut econòmic i un permís de residència i, si es possible, la Generalitat els assigna un habitatge almenys fins als 21 o 23 anys.

Ara bé, el que volen és treballar i això no ho tenen gens fàcil. Ho assegura l’Alicia Ozores, assessora jurídica de la Fundació Comtal. “Tenen moltes traves. Per aconseguir modificar el permís de residència a permís de residència i treball necessiten una oferta de feina de mínim un any de duració“. I amb més requisits: a jornada completa i que se’ls pagui no menys que el salari mínim interprofessional. “Serà molt difícil que un noi extutelat de 18 anys pugui aconseguir una oferta d’aquest tipus”, lamenta Ozores.

Alicia Ozores, assessora jurídica a la Fundació Comtal.
Alicia Ozores, assessora jurídica a la Fundació Comtal

Si aconsegueixen el lloc de treball, poden perdre’l si delinqueixen o bé si la relació laboral es trenca. Si no tenen aquesta sort, el permís de residència que obtenen en sortir del centre de menors s’ha d’anar renovant i, per fer-ho, han d’acreditar que tenen capacitat econòmica o bé, tal com preveu la llei durant els primers cinc anys, demostrar que s’estan integrant a la societat. En aquest cas, han de fer cursos per provar-ho com, per exemple, d’idiomes.

Amb tota aquesta espiral de reptes, molts menors no acompanyats temen quedar-se sense feina, sense diners i al carrer. Des de la Unió de Joves Extutelats de Catalunya (UJEC), que agrupa joves de tota procedència, denuncien que hi ha molts joves que s’estan quedant “en situació de vulnerabilitat”. Demanen que es treballi per fomentar i assegurar-los l’autonomia i integració.

Socis de la Unió de Joves Extutelats de Catalunya (UJEC).
Socis de la Unió de Joves Extutelats de Catalunya (UJEC)

1.500 menors estrangers tutelats faran 18 anys el 2019

Justament la Generalitat treballa en aquesta línia amb la nova estratègia que va presentar a finals de gener per millorar l’emancipació dels MENA. El pla és necessari perquè el repte és majúscul: aquest 2019 més de 1.500 joves estrangers sota tutela a Catalunya faran 18 anys i tan sols disposa d’unes 330 places en pisos i residències per a majors d’edat. Algunes entitats hi destinen recursos per ampliar l’oferta.