L’Ajuntament ha adjudicat 17 dels 35 locals que va comprar fa més de dos anys

Han passat més de dos anys des que el govern anterior amb un pacte amb ERC va arribar a un acord pressupostari per comprar 35 locals en planta baixa ubicats a diversos barris, especialment de Ciutat Vella i les Corts. La intenció de l’Ajuntament era dinamitzar un tipus concret de teixit comercial a través del programa Amunt persianes. En aquest temps la meitat dels locals, 17 dels 35, ja tenen inquilí assignat i obriran aviat. Ja han signat els contractes de lloguer per sota del preu de mercat per 5,7 o 10 anys prorrogables a dos més i ara estan fent les obres d’adequació oportunes.

Les assignacions s’han fet en dos temps

Els 35 locals són de propietat municipal però encara no se sap quan estaran apujades totes aquestes persianes amb les diverses iniciatives culturals i comercials en marxa. L’Ajuntament ha dividit l’assignació en dos blocs, de manera que ara ja està assignat el primer grup, format per 17 locals. Encara no hi ha data per saber quan s’assignaran els 18 locals restants. Segons fons municipals, serà durant aquest primer semestre del 2024.

Els projectes que de moment han guanyat el concurs

Un dels quatre locals grans comprats per l’Ajuntament es troba al carrer de Sant Rafael, 38, al barri del Raval. Fins al març del 2022 aquest local de 624 metres quadrats va ser la seu de la USOC. Durant els propers set anys acollirà l’Associació Esportiva de Ciutat Vella, que s’encarrega del fet que 2.000 infants directes i molts més altres usuaris indirectes del districte facin activitat física a escoles o pistes esportives. Aquesta entitat també ha engegat una iniciativa d’esport no mixt a petició de la Taula de Dones del Raval per apropar la pràctica esportiva a dones que si haguessin de compartir l’espai amb altres homes no farien esport perquè no se senten còmodes.

Un altre dels locals de propietat municipals que aviat s’estrenarà es troba al carrer de la Torre dels Pardals, 6-8, al barri del Guinardó. Aquest local ha estat assignat a l’escola de dansa Tribal&Flames, una escola que fins ara no tenia seu estable. Darrere del projecte hi ha l’Anna de Mas, una emprenedora de 32 anys que durant set anys pagarà poc més de 500 euros per un local de 155 metres quadrats, que ha requerit una inversió de prop de 50.000 euros per insonoritzar l’espai o renovar tota la instal·lació elèctrica.

Altres entitats o negocis que també estrenaran local aviat són l’associació Metzineres, un refugi per a dones que consumeixen droga que s’ubicarà al carrer de la Lluna, 20. L’associació de Comerciants SOM Sant Antoni ha guanyat el local 5 de l’Av. Mistral, 14. Al carrer del Pacífic, 34 obrirà una llibreria cafè que gestionarà Carlos Plaza Calzada i els periodistes i fotògrafs del Colectivo 5W s’ubicaran a la primera planta del carrer dels Pellaires, 32. Els baixos del mateix espai seran per l’empresa de producció audiovisual Clicksound. Un pas més per convertir Palo Alto en un centre de creació i experimentació audiovisual.

La botiga El Ingenio segueix amb la persiana abaixada

Entre els 35 locals que va comprar l’Ajuntament es troben les quatre parets que acollien la mítica botiga El Ingenio, ubicada al carrer de Rauric, 6, al barri Gòtic. La persiana d’aquest espai segueix abaixada des de finals del 2019 i no se sap quan es reobrirà perquè forma part del segon paquet de 18 locals que encara s’han d’assignar. La botiga, que va obrir el 1838, va haver de tancar el desembre del 2017 per problemes econòmics. Els propietaris d’El Rei de la Màgia van intentar reflotar el negoci el 2016, però no ho van aconseguir. Un any més tard, el 2018, l’empresari Lluís Sala va reobrir el negoci, però tampoc no se’n va sortir i la botiga va tancar portes definitivament el 2019.

Com ha estat l’adjudicació dels locals

El mes d’octubre del 2022 l’Ajuntament va obrir un concurs públic per seleccionar negocis i projectes culturals per als 35 locals. Els interessats han hagut de presentar dos documents. D’una banda, una declaració responsable que acrediti capacitat, aptitud i solvència i, de l’altra, una oferta tècnica que expliqui el pla d’empresa i la viabilitat. Els projectes es podien presentar fins al 20 de gener del 2023.

Per als locals més petits s’han prioritzat propostes de comerç i serveis de proximitat, d’alimentació sostenible, economia circular o treball de cures i serveis a les persones. Per als establiments més grans, s’han valorat especialment els projectes vinculats al sector digital i creatiu, la indústria 4.0, salut i bio, i alimentació sostenible. En els dos casos, el preu de lloguer serà un 30 % inferior al de mercat.

En el cas dels locals per a projectes culturals, s’ha valorat que hi hagi espai per a tallers, assaig, experimentació i recerca o bé l’exhibició de diverses disciplines (música, arts escèniques, circ…). Un dels objectius per a aquests espais és incentivar l’obertura de llibreries, botigues de discos o galeries d’art. En aquests locals, el lloguer serà un 40 % inferior al de mercat. A més, als de Ciutat Vella i l’Eixample —zones amb preus tensionats—, s’hi aplicarà un 10 % extra.

Una iniciativa que s’allarga molt i que va portar polèmica

En un inici, l’Ajuntament volia comprar 50 locals, però finalment només en va acabar adquirint 35 amb una inversió total de 17,5 M €. De la llista inicial van caure 14 locals ubicats a les Corts que realment no estaven buits, tenien activitat, però el propietari els va posar igualment a la venda segons l’aleshores regidor de Presidència, Jordi Martí. La polèmica pels locals de les Corts va esclatar l’abril del 2022, quan ERC i Junts van denunciar que l’Ajuntament volia comprar locals amb negocis en actiu en comptes d’estar buits, tal com exigien les bases del programa Amunt persianes. 

L’assumpte va provocar una polèmica política i problemes entre llogaters i propietat. Fa un parell de mesos l’Ajuntament va admetre que estudiava indemnitzar dos dels catorze locals del Doctor Nubiola i Espinós que es van veure obligats a mudar-se de forma avançada. Alguns d’ells duien tota la vida treballant al barri. Els dos antics llogaters, a suggeriment de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, han presentat una reclamació patrimonial ordinària en què reclamen una compensació econòmica per a les despeses del trasllat.