Segons la tradició catalana, les metzineres eren dones que antigament utilitzaven substàncies per fer encanteris. I aquest és precisament el nom que rep un espai autogestionat per a dones que consumeixen droga, en marxa al Raval. El projecte el va iniciar l’antropòloga Aura Roig el 2017, en ple auge dels narcopisos, perquè elles tinguin un refugi i un lloc on fugir de les drogues i les violències.
De fet, moltes usuàries de Metzineres freqüentaven els pisos on, encara ara, es venen i consumeixen substàncies estupefaents i, explica Roig, no tenien cap espai on sentir-se còmodes. “Els serveis per a drogodependents estan molt masculinitzats i un 85 % dels usuaris són homes. No s’han desenvolupat mesures des d’una perspectiva de gènere i aquestes dones sempre s’han quedat fora de tot“, relata.
Durant dos anys, la iniciativa ha crescut molt. A Metzineres, situat al número 24 del carrer de Vistalegre, cada dia atenen entre 30 i 40 dones noves i amb problemes que van més enllà de les drogues: per exemple, prostitució forçada, violència masclista o trastorns de salut mental. Allà s’ajuden entre elles, es tracten i descobreixen que poden tenir un futur lliure de substàncies i estigmes.
Els ofereixen dutxes, llits per descansar i servei d’infermeria i fan moltes activitats. Per exemple, tallers de dansa o fotografia, i el divendres cuinen paella per als veïns del Raval. Segons Roig, que tinguin coses a fer les allunya cada cop més de les drogues, que totes consumeixen per sobreviure. Com que Metzineres no para de créixer, ara es traslladaran a un local més gran i en millors condicions.
“Va ser molt fort: algú m’escoltava!”
La Matilda és una de les dones que formen part del projecte i ara hi imparteix classes d’autodefensa. Va viure al carrer i era addicta a l’heroïna i l’alcohol, però se’n volia sortir i va trobar Metzineres. “Volia fer alguna cosa diferent i fugir de l’atzucac de buscar diners, consumir, buscar diners, consumir…”, relata. I quan va trobar aquest espai… “em va semblar molt fort: algú m’estava escolant!”.
Sense llar amb 20 anys
Laisa Muñoz, de tan sols 21 anys acabats de complir, té una història similar i, en arribar a Metzineres, tot va canviar. “Quan he necessitat refugi, una espatlla, una abraçada… han estat aquí per donar-me suport. Sempre hi són”, explica. La Laisa ha anat solucionant la seva situació, i ara ha deixat el carrer i viu amb una amiga.
De presó en presó durant 30 anys
A Noa Prieto, la vida tampoc no li ha posat res fàcil. Té 45 anys i n’ha passat gairebé 30 a la presó, una experiència complicada per a les dones transsexuals com ella. “El meu passat? Vaig estar en centres de menors i, després, en presons, per droga i prostitució. La convivència a la presó i al carrer ha estat molt complicada: imagina’t una persona molt jove i hormonada als anys 80″, exclama.
Totes tres tenen a Metzineres allò que els faltava: caliu i una porta oberta per encarar una vida millor i feta al seu gust.