La sequera actual, que ha obligat al govern català decretar la fase 1 d’emergència, és la més llarga a Catalunya des que se’n recullen dades. Fa tres anys que dura i els models no n’albiren el final. El climatòleg i catedràtic de geografia física de la UB, Javier Martín Vide, assegura que els models no pronostiquen un escenari proper de pluges que pugui revertir la situació. “Quines perspectives hi ha? No veig el final d’aquesta sequera tan greu”, ha lamentat.
Des que va començar la sequera, el 2021, no ha plogut ni la meitat del registre mitjà de la ciutat, d’uns 600 litres per metre quadrat anuals. A això s’hi ha d’afegir que hi ha hagut més evaporació fruit de les temperatures de rècord que s’han registrat. Per revertir aquesta situació caldria un gir de guió inesperat. “Hauríem de tenir ─tot i que va causar estralls no desitjats─ un temporal com el Gloria, que va omplir els embassaments”, assegura Martín Vide.
Mirant més enllà recorda que la sequera del 2008 es va acabar en un sol mes, el de maig, que va ser molt plujós. Un escenari que ara no sembla que s’hagi de produir, “tot i que tampoc no es pot descartar”.
D’excepcional a habitual
Segons l’expert, l’escalfament global farà que el que ara veiem com a excepcional es converteixi en freqüent. “Encara que en un planeta cada cop més càlid hi hagi més evaporació i més retorn en forma de precipitació, la dinàmica atmosfèrica de l’àrea mediterrània no ens permet esperar que aquí sigui així, plourà menys, en tot cas”, explica el catedràtic. I si plou menys i hi fa més calor, afegeix, “hi haurà menys recursos hídrics disponibles”.
Martín Vide recorda que el món científic coincideix que els fenòmens meteorològics seran cada vegada més extrems, freqüents i llargs: “A Catalunya i la península Ibèrica s’entreveu un futur cap a mitjans de segle en què el clima serà més càlid, amb més sequera, esquitxada per episodis de pluja de gran intensitat”.
L’única opció, adaptar-se
El catedràtic creu que el model actual de captació i distribució d’aigua s’haurà d’adaptar al clima nou. L’aigua dessalinitzada i la regenerada, diu, han de ser protagonistes. L’era dels pantans ja forma part de la història: “En el futur els pantans estaran mig buits i no seran una opció viable”.
