Barcelona viu ara la sequera pluviomètrica més intensa en dos segles. No és, però, la sequera més important que hem tingut recentment. No gaire llunyà, el 2008, l’aigua potable va arribar a casa nostra fins i tot en vaixell.

Els embassaments, al 20 % de capacitat total

La situació durant els primers mesos del 2008 va ser molt preocupant. Després d’un 2006 plujós que va servir per recuperar-nos de la sequera anterior, un 2007 un inici del 2008 molt eixuts van deixar els embassaments de casa nostra en una situació gairebé dramàtica, amb els embassaments a tocar del 20 % i a molt pocs dies d’entrar en nivell d’emergència.

A més a més, aquell març del 2008 en què es va arribar a aquella situació, la dessalinitzadora del Prat encara no estava en funcionament (va començar a treballar l’estiu del 2009), per la qual cosa el marge de maniobra era molt menor que en l’actualitat.

Rogatives “pro pluvia” i transvasaments

Aquell final d’hivern i principis de primavera es van veure imatges que feia dècades que no es veien. L’aleshores cardenal arquebisbe, Lluís Martínez Sistach, va instar la ciutadania a pregar per la pluja en un acte que no es feia des de principis dels anys 90 i que recordava una rogativa “pro pluvia” de les que s’havien fet segles abans per demanar l’arribada de la pluja.

Fins i tot l’aleshores conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va reconèixer que havia demanat a la Moreneta l’arribada de la pluja. Però aquells mesos també ens van deixar projectes i idees extremadament polèmiques. Moltes no es van arribar a dur a terme, com el transvasament del Segre al Llobregat. D’altres eren molt poc viables, com el transvasament del Roine, tot i que en aquest darrer cas, els vaixells van fer que, per uns dies, arribés aigua d’aquell riu. Aquella primavera del 2008 l’aigua potable també va arribar en vaixell.

El primer vaixell, procedent de Tarragona

El primer vaixell que va arribar a Barcelona procedent de Tarragona carregat d’aigua ho va fer envoltat de mitjans de comunicació un 13 de maig d’aquell 2008, després de mesos de preparació i obres al port de Barcelona per condicionar l’arribada de l’aigua potable per via marítima. Aleshores, els embassaments havien remuntat una mica i se situaven al 28 % de capacitat total.

El Southern Defender, un vaixell de 145 metres d’eslora i amb bandera panamenya, va salpar del port de Tarragona carregat amb 20.000 m3 d’aigua i va atracar a Barcelona on va comprovar, amb èxit, el correcte funcionament de la instal·lació portuària.

Només hi va arribar un altre vaixell

Dels prop de sis vaixells que es van contractar i que havien de fer transvasaments d’aigua cada tres dies, finalment només en va arribar un a la ciutat. Va ser el Norient Solar, que va atracar a Barcelona el 21 de maig procedent de Marsella carregat d’aigua del Roine no sense polèmica, atès que no només tenia en contra les entitats ecologistes sinó que es patia per la dubtosa qualitat d’una aigua que arribava d’un riu (el Roine), especialment contaminat.

El Norient Solar, amb 36.000 m3 d’aigua, va ser la segona i darrera vegada que un vaixell portava aigua potable a Barcelona.

La pluja va solucionar la situació unes setmanes després

Bé sigui l’atzar, la irregularitat clàssica del nostre clima o l’acte diví de les nombroses pregàries que es van fer, el cert és que la pluja va solucionar la situació en ben poques setmanes.

font: Meteocat

Un mes de maig molt plujós va fer disparar les reserves hídriques per damunt del 50 % a finals de maig i, el mes de juny, també plujós a les capçaleres dels rius i el nord-est, va rematar la feina.

La sequera es va allunyar i, en un horitzó proper, va aparèixer la potent i moderna dessalinitzadora del Prat, que en episodis futurs va ajudar (i ajudarà) a pal·liar el descens de l’aigua emmagatzemada en situacions de sequera important.