El govern de la Generalitat i els municipis agrupats a l‘Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya estan treballant conjuntament per estudiar de quina manera es podrien obrir piscines públiques aquest estiu, malgrat les restriccions d’aigua per la situació de sequera.

Segons ha explicat aquest dijous, el secretari general d’Acció Climàtica, Josep Vidal, ja es treballa en com definir el concepte de refugi climàtic per concretar en quins casos podrien ser piscines. Ara bé, ha recordat que “els refugis climàtics també poden ser centres cívics o biblioteques perquè no és només l’accés a l’aigua sinó a temperatures més baixes”.

La portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha confirmat que en les properes setmanes “se’n donaran tots els detalls, perquè entenem i som conscients de l’interès que desperta”. El govern català també ha confirmat que aquest estiu “no hi haurà més restriccions de manera generalitzada”. De la mateixa manera apunten que tampoc no n’hi haurà menys.

Barcelona és un dels municipis que des del mes de febrer està estudiant la via per poder obrir les piscines públiques aquest estiu. L’any passat en van obrir 13, com per exemple la que hi ha al llac del Parc de la Creueta del Coll i la del CEM Parc de la Ciutadella.

Ara per ara, l’excepció és la pràctica esportiva federada

En la fase d’emergència per sequera està totalment prohibit omplir cap piscina, ni pública ni privada. Només es poden mantenir en funcionament les que acullen pràctica esportiva federada. Això, en principi, s’ha de mantenir així mentre no es surti d’aquest estadi. Fa uns dies, el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ja havia plantejat possibles excepcions en aquells municipis que no tinguessin cap espai amb aire condicionat, com ara biblioteques o sales de lectura. Només en aquests casos, va dir aleshores, es podria estudiar obrir les piscines com a refugi climàtic.

El govern rep les primeres peticions de dessaladores mòbils

Fa unes setmanes el govern català també va autoritzar instal·lar dessaladores —finançades amb fons privats— a les empreses privades de diferents sectors econòmics com, per exemple, el turístic. Una mesura que encara continua en vigor. De fet, el govern ha confirmat que ja han rebut algunes peticions, però que encara no se n’ha autoritzat cap perquè s’estan avaluant.