S’anomena generació del silenci perquè van haver de viure la seva sexualitat d’amagat de la seva família, amics i feina. Testimonis de persones pioneres de el moviment LGTBI, com d’anònimes, expliquen en primera persona fets determinants com ara l’educació religiosa, la repressió franquista, la democràcia, les primeres associacions, la sida o el matrimoni homosexual.
Sense referents de gent gran a la ficció
Pel cineasta Ferran Navarro-Beltrán, director del documental, el col·lectiu de gent gran és el gran oblidat per la manca de referents a la ficció, la repressió franquista i el control de l’Església catòlica.
Vaig posar el focus en aquest col·lectiu perquè tenen vides difícils, plenes d’obstacles, però interessants perquè van obrir camins decisius
Camins de persecució i estada a les presons que van ser punts de partida que van obrir-se amb la transició, amb actes de visibilitat contra la repressió, com la primera manifestació del Dia de l’Orgull a la Rambla de Barcelona, el 26 de juny l’any 1977.
Una repressió i persecució del franquisme que es va fer-se molt evident en col·lectius com el trans, que visibilitzaven la seva lluita obertament.
Invisibilitat lèsbica per negar l’existència
L’escriptora i activista lesbiana Isabel Franc és una de les protagonistes del documental ‘La generación silenciosa’ i assegura que el col·lectiu de lesbianes van patir una doble discriminació: per ser dones i lesbianes. La prova és que el moviment va començar com a Front d’Alliberament Gai i, a poc a poc, les lesbianes van haver de fer-se un lloc creant espais culturals com l’editorial Egales i locals d’oci.
Segons Franc, el col·lectiu lesbià sempre ha estat marcat per l’estigma de viure el lesbianisme com un fet tràgic, sobretot en la literatura, en què les protagonistes acaben amb problemes de salut mental, soles o se suïciden. Prova d’això, assegura, la trobem en el títol de la que es considera primera novel·la de temàtica lèsbica: ‘El pou de solitud’.
La llei de perillositat social va fer molt mal als homes, però va negar l’existència a les dones lesbianes. Què hi ha millor que eliminar un col·lectiu dient-li: no existiu!
