El clima ha canviat i la calor anirà a més

No es tracta d’una simple percepció o d’una tendència a curt termini, sinó de la constatació d’una evidència en àmbit global.

“El ritme a què està canviant la temperatura a escala global no té precedents. És un ritme molt, molt accelerat. I té uns impactes perceptibles tant per a aspectes de salut, com per a aspectes lligats a l’agricultura. Tota la biosfera es modificarà”

Marc Prohom
cap de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya

Hi ha qui pot considerar que aquest increment de temperatura mitjana no hauria de ser important, però en realitat, segons els experts, es tracta d’una diferència que canvia moltes coses, i cap a pitjor. Pel cap de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, Marc Prohom, el Mediterrani és més sensible a l’escalfament i és un dels punts on l’increment de temperatura s’ha manifestat amb més força. I adverteix que el ritme a què està canviant la temperatura a escala global no té precedents. És un ritme molt, molt accelerat. I té uns impactes perceptibles tant per a aspectes de salut, com per a aspectes lligats a l’agricultura. Tota la biosfera es modificarà. Prohom posa com a exemple el fet que moltes espècies vegetals han modificat la seva floració i el temps de maduració de fruits s’escurça. I hi afegeix: El que es preveu és que aquesta situació es vagi accelerant i que, per tant, tinguem unes repercussions difícils de preveure en alguns casos”.

Les dades no enganyen. Des del 1950, quan va començar a haver-hi registres continus, a Catalunya la temperatura mitjana ha augmentat 1,6 graus. Però això no és el més greu. El més significatiu és que bona part de l’escalfament s’ha donat a partir del 1981. Des d’aleshores, la temperatura mitjana ha pujat 1,5 ºC. Dit d’una altra manera, des de 1950 la temperatura augmentava a raó de 0,25 ºC per dècada però la xifra ha passat a ser de 0,4 per decenni des de 1981. 

El 2018 va ser el setè any més càlid des de 1950, amb una temperatura mitjana de 14,4 ºC a Catalunya i de 16,3 ºC a Barcelona. El pic més alt es va registrar a Vinebre el 5 d’agost, amb 41,6 °C i la temperatura més baixa va ser de -22,8 °C a l’Aeròdrom de Das, el 9 de febrer.

Temperatura mitjana anual

Font: Servei Meteorològic de Catalunya / Pla Clima 2018-2030 de l’Ajuntament de Barcelona

Qui també alerta del que està succeint és el responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina del Canvi Climàtic. Gabriel Borràs adverteix que l’Acord de París recomanava no superar els dos graus d’increment de la temperatura mitjana anual del planeta i es desitjava que no fos superior a 1,5 ºC. Ja ens hem passat de frenadaCom Prohom, Borràs també explica que el canvi climàtic té unes conseqüències sobre els éssers vius, el territori i els sistemes socioeconòmics, i aposta per un canvi de model.

Variació de la temperatura (1950-2018)

* Aquesta variació es calcula comparant la temperatura mitjana de cada any respecte a la del període 1981-2010
Font: Servei Meteorològic de Catalunya

“És probable que, sobretot a l’estiu, la sensació d’humitat elevada continuï i fins i tot vagi a més, que, en certa manera, es tropicalitzi l’ambient de la nostra ciutat”

Marc Prohom
cap de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya


Les projeccions climàtiques són simulacions del clima futur i depenen de marcs concrets d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). En un dels escenaris més agressius, que voldria dir que la humanitat no hauria aconseguit reduir-los —és a dir, en una situació com l’actual—, la temperatura mitjana podria incrementar-se fins a sis graus a finals del segle XXI, segons explica el màxim responsable de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya.

L’increment de temperatura té altres conseqüències, com per exemple la mateixa capacitat de l’aire per emmagatzemar humitat, que és més gran.

Segons Prohom, és probable que, sobretot a l’estiu, la sensació d’humitat elevada continuï i fins i tot vagi a més. I considera que un escenari de futur per a Barcelona suposa que, en certa manera, es tropicalitzi l’ambient de la nostra ciutat.

La pujada del termòmetre és un fet i s’està accelerant a tot el planeta. És una evidència científica que no es pot negar.

El vídeo següent és una animació realitzada per l’agència nord-americana de l’espai, la NASA, que de manera gràfica i pedagògica mostra, precisament, aquesta acceleració durant el període que va del 1950 al 2013.

L’escalfament es manifesta també amb onades de calor

Es considera onada de calor quan la temperatura màxima supera els 33 ºC durant tres dies consecutius o més. El cert és que cada vegada són més freqüents i duren més, com mostra el gràfic següent elaborat a partir de dades mesurades a l’Observatori Fabra de Barcelona, des de 1914.

Font: Servei Meteorològic de Catalunya

El Pla Clima, elaborat per l’Ajuntament de Barcelona, recull que actualment hi ha una onada de calor cada quatre anys de mitjana i dibuixa dos escenaris possibles de futur. En una situació compromesa, és a dir, en què s’assoleixin els objectius de reducció d’emissions de l’Acord de París del 2015, hi hauria dues onades de calor a l’any a finals de segle. En un escenari passiu, que representa un panorama en què no es compleixin els objectius marcats, es produirien fins a cinc onades anualment. 

L’onada de calor més duradora va ser la que hi va haver l’estiu del 2003. Els informatius de betevé ho van recollir d’aquesta manera:

I les onades de calor tenen conseqüències

La professora i investigadora del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona Carme Llasat responsabilitza l’activitat humana com a causant d’aquest augment tèrmic i exposa l’escenari de futur.