canvi climàtic skyline barcelona

L’impacte sobre el clima si l’escalfament global empitjora també afectarà Barcelona. Temperatura més elevada, més humitat, pluja menys freqüents però més torrencials, nits tòrrides, i l’erosió de les platges són alguns dels efectes que es notaran les properes dècades, si no hi ha una acció contundent per reduir les emissions contaminants.

El darrer informe de medi ambient de l’ONU és devastador i alerta de les conseqüències sobre el clima a tot el planeta. L’ONU reclama als governs “retallades més profundes i ràpides” per frenar les emissions de carboni i aconseguir que la temperatura no pugi més d’1,5 ºC, l’objectiu dels Acords de París. Si no s’actua, alerta Nacions Unides, l’increment pot arribar als 3,2 ºC aquest segle.

Barcelona tindrà un clima tropical

Tal com es recull en l’especial ‘Xoc climàtic’ de betevé, sobre el canvi climàtic i els efectes que té sobre la ciutat, la temperatura mitjana a Catalunya ha crescut 1,5 ºC des del 1981. És l’any, a més, en què s’accelera l’escalfament. Si des del 1950 la temperatura pujava a raó de 0,25 ºC per dècada, a partir d’aquest any passa a ser de 0,40 ºC.

Amb aquestes dades, Marc Prohom, responsable de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, explica que si no s’actua la temperatura mitjana podria incrementar-se fins a sis graus a finals del segle XXI. I això pot voler dir que “sobretot a l’estiu, la sensació d’humitat elevada continuï i fins i tot vagi a més. O el que és el mateix: “En certa manera, es tropicalitzi l’ambient de la nostra ciutat.

Més onades de calor

L’increment de la temperatura a la ciutat també es notarà en les onades de calor. Segons el Pla clima, elaborat per l’Ajutament, si s’assoleixen els Acords de París, hi haurà dues onades de calor a l’any a finals de segle, però si no s’actua n’hi podrien haver entre quatre i cinc anualment. Actualment hi ha una onada de calor cada quatre anys de mitjana. Entenem per onada de calor quan la temperatura màxima supera els 33 ºC durant tres dies consecutius o més.

L’escalfament també es nota en l’increment de les nits tropicals que hi ha a la ciutat, és a dir, quan la temperatura mínima oscil·la entre els 20 i els 24 ºC. Només a Collserola s’han multiplicat per 10 durant l’últim segle. El mateix passa amb les nits tòrrides, amb 25 ºC o més, que s’han duplicat en els últims 30 anys a Barcelona.

Menys pluja i més intensa

A Barcelona la precipitació és semblant a la que hi havia fa un segle pel que fa a quantitat, però no pel que fa a la intensitat. Plou menys dies però més intensament i en més quantitat i en menys temps. Això vol dir que la pluja és més torrencial. Aquests darrers anys n’hem tingut diversos exemples, amb inundacions que han afectat sobretot el Raval i el Poble-sec.

Platges que desapareixeran

El pronòstic de futur pel que fa a l’erosió del litoral barceloní també és contundent: “Les platges, tal com ara les coneixem, no podran ser en un futur. La platja esdevindrà, de mica en mica, un producte com de luxe”. Ho diu l’investigador a l’Institut de Ciències del Mar – CSIC Jorge Guillén, un dels especialistes més reconeguts a Catalunya sobre l’erosió del litoral, que també adverteix que no hi haurà platja per a tothom”.

De fet, el Pla d’adaptació al canvi climàtic a l’Àrea Metropolitana de Barcelona del 2015 ja alertava que en 10 anys un 30 % de les platges tindran una amplada insuficient per a la protecció de tempestes i un 7 % desapareixeran totalment”. El document especifica que un 40 % tindran una amplada d’entre 15 i 35 metres i seran massa estretes per a activitats de lleure.

Morts per contaminació

Els efectes de les emissions sobre la salut també són evidents i, fins i tot, es comencen a donar dades sobre la mortalitat que provoca la pol·lució. Segons l’Agència de Salut Pública, l’any 2018 van morir a Barcelona almenys 351 persones per l’exposició a la contaminació atmosfèrica.

El principal problema que té la ciutat de Barcelona és la presència de diòxid de nitrogen (NO2 )per sobre del llindar que recomanen la Unió Europea i l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Un 48 % de la població està exposada a nivells superiors als marcats per aquesta organització en el cas de NO2, dada que augmenta al 95 % en el cas de les partícules PM10.