La poetessa i crítica Ana Maria Moix, el cineasta Pere Portabella, l’escriptor i traductor Eduardo Mendoza i el catedràtic de literatura espanyola Georges Tyras desgranen en aquest espai presentat per Emili Manzano les múltiples facetes de Manuel Vázquez Montalbán.  

Tots coincideixen a destacar la seva singularitat com a autor i l’abast de la seva obra. Mendoza ho explica assenyalant que, a diferència de la majoria, en ell confluïen “una enorme facilitat i una enorme disciplina”. I considera que entre les aportacions de Montalbán cal reivindicar “la tornada a la narració per la narració”, però sobretot “la introducció del gènere popular en la narrativa”.

Carvalho, una fita en la literatura espanyola

En la prolífica producció de Manuel Vázquez Montalbán hi ocupa un espai destacat la saga de novel·les policíaques protagonitzades pel detectiu Pepe Carvalho. Eduardo Mendoza recorda que quan Montalbán va començar a escriure “va causar un cert terratrèmol, inquietud, i al mateix temps un alliberament molt gran” i considera que la seva incursió en la novel·la policíaca “una fita en la novel·la espanyola” perquè “va canonitzar un gènere literari” que abans els escriptors no s’atrevien a cultivar.

Ana Maria Moix creu que amb els Carvalho, més que obres amb valor concret Montalbán, ha deixat “un univers literari, una mirada sobre el món”. Moix també reivindica el Manuel Vázquez Montalbán poeta, un vessant que, al seu entendre, ha quedat injustament eclipsada precisament “per la seva gran projecció com a novel·lista, articulista, assagista…”.

El Montalbán militant

Manuel Vázquez Montalbán va ser militant destacat del Partit Socialista Unificat de Catalunya, el PSUC.  Eduardo Mendoza defineix Montalbán com “un home d’idees clares i sòlides”, i Pere Portabella que “era una persona molt generosa, molt fidel al seus amics”. Pel cineasta, té molt valor que Montalbán es mantingués la seva militància en un moment en què els partits comunistes no suporten aquests perfils perquè “l’intel·lectual no té una mentalitat gregària”.

El programa recupera també fragments d’una entrevista del 2001 en què Manuel Vázquez Montalbán reflexionava sobre el paper de la crítica i el criteri dels lectors. Montalbán assegura que la crítica ha perdut la importància que tenia en el passat, quan llegia poca gent i “fixar criteris o orientar sobre els criteris encara era una cosa del crític”. Per contra, considera que “el públic dels darrers 20 anys és un públic que ha practicat una pluralitat com a lector” i que mentre “la crítica encara conservava només un cànon dominant de com s’havia d’escriure”, el públic “ha obert la perspectiva del cànon i a la llarga ha fet impossible qualsevol perspectiva canònica dins de la literatura”. També recorda amb ironia les crítiques negatives que havia rebut en alguns casos, en el seus inicis. 

Algunes obres escollides

A la segona part del programa, alguns dels col·laboradors habituals de ‘Saló de lectura’ trien i comenten les seves obres de Manuel Vázquez Montalbán preferides. L’editor Daniel Fernández destaca ‘Mis almuerzos con gente inquietante’ i ‘Escritos subnormales’, mentre que l’escriptor Javier Pérez Andújar es decanta per ‘Crónica sentimental de España’, que li sembla un llibre “visionari, seminal”. Per la seva banda, Mita Casacuberta, especialista en literatura catalana contemporània, destaca dues obres de Montalbán: ‘El pianista’, que té a Barcelona com a escenari dos dels tres relats que la componen; i ‘La literatura en la construcción de la ciudad democrática’ perquè parla de “la importància de la ciutat en la literatura i en la construcció de la democràcia”. 

Joan Riambau tria l’article ‘Enjundia y literatura’, publicat a la revista ‘Triunfo’, i la novel·la ‘La soledad del manager’, per la seva aproximació satírica a la societat catalana dels temps de la transició. Per últim, el periodista Víctor Amela selecciona el ‘Cancionero general del franquismo’, que Montalbán va començar a escriure l’any 1972 però que no va publicar fins al 2000 i en què explica el valor d’aquestes composicions per a la societat del moment, ja que “les cançons els ajuden a sobreviure pel procediment fonamental de fer-los companyia”. També escull ‘Historia y comunicación social’ i ‘Informe sobre la información’, el primer llibre publicat per Manuel Vázquez Montalbán.