El turisme suposa, de mitjana, el 10 % de la riquesa a la Unió Europea, i en el cas d’Espanya, el percentatge puja al 12 % després d’un 2019 de rècord en molts sentits. Aquesta porció del PIB ha empès la Comissió Europea a preparar un pla de desescalada pel coronavirus i anar obrint les fronteres i salvar el que es pugui de la temporada turística. Europa vol que l’obertura sigui coordinada i proporcional i l’ha previst en tres fases. En una primera, prendria l’escenari actual: fronteres tancades i la impossibilitat que, per exemple, alemanys, francesos i italians ens visitessin.
En una segona fase, es crearien uns corredors segurs que permetrien als turistes arribar a Espanya, sempre que tots els territoris —emissors i receptors— tinguessin la mateixa situació sanitària.
L’última de les fases, la tercera, suposaria recuperar la lliure circulació a l’espai Schengen prèvia a la pandèmia. Amb tot, aquesta fracció del mapa turístic europeu en tres fases necessitarà la incorporació de matisos per aproximar-lo “més a les regions que no pas als estats”. És el parer del periodista especialitzat en aviació Javier Ortega Figueiral, que creu que “la creació d’aquests corredors verds [en la fase 2] permetran unir punts com ara el nord de Portugal i Menorca“.
Del mateix parer és l’advocat en dret aeronàutic Dan Miró, que apunta que concretar en regions i no pas en estats permet evitar “situacions que no tenen cap sentit: com que els alemanys, que tenen 80 morts per cada milió d’habitants, no puguin anar a Mallorca i que els barcelonins, que tenim 600 morts per cada milió d’habitants, puguem anar a Menorca.”
Aquests vols seran segurs?
És un dels rovells de l’ou de la polèmica dels darrers dies, i més si prenem com a mesura de referència el metre i mig de distància social recomanat per les autoritats arreu, una distància impossible de complir a bord d’un avió. Segons Miró, “si la marca és un metre i mig, llavors, no ens serveix de res deixar lliure el seient del mig [salvaria només 40 cm] i només podrien sortir els vols amb els seients dels extrems ocupats”, una situació que faria baixar l’ocupació dels vols quan, segons l’advocat, “amb una ocupació mínima d’un 70 % són deficitaris”.
El periodista Javier Ortega Figueiral considera, però, que “els avions estan pressuritzats i tenen un altre tipus d’ambient a la cabina perquè l’aire es renova cada dos o tres minuts amb un sistema similar al de la renovació de l’aire als hospitals”. En aquest sentit, hi afegeix que “si els avions van més plens, amb una ocupació del 70 %, aquestes mesures ja són suficients”.
Què canviarà la nova manera de volar?
Volar no serà el mateix que a principis d’aquest any. D’entrada, serà més lent perquè “hi haurà uns processos més llargs a l’aeroport, hi haurà més controls i segurament tothom anirà més a poc a poc als embarcaments”, pronostica Ortega Figueiral. Les mesures d’higiene i desinfecció també seran majors “als avions, a les bodegues, als equipatges, a les cintes de transport d’equipatge” i a tot allò que guardi relació amb els indrets per on es mouen passatgers i maletes, com ara que “entre el desembarcament i l’embarcament d’un avió caldrà desinfectar-ho tot bé”, assegura Miró. Aquesta circumstància, des d’un punt de vista operatiu i econòmic, la pagaran les companyies de baix cost: “Fins que no hi hagi la vacuna i no es modifiquin una altra vegada aquestes mesures, l’escala de 20 minuts és impossible”.
Aquest factor, una de les moltes variants de la crisi que deixarà la covid-19, farà que el mapa d’aerolínies també canviï: algunes resistiran, d’altres seran absorbides i d’altres faran fallida. Però, per què encara no hi ha hagut canvis en aquest mapa? Doncs per com s’han gestionat les cancel·lacions dels vols afectats per la crisi del coronavirus.
Ortega Figueiral apunta que si bé “la Comissió ha dit que la gent té el dret a rebre els diners que han abonat per un bitllet” també “està recomanant que la gent s’ho repensi per una qüestió moral, perquè les companyies poden fer fallida més ràpid si tothom vol demanar els diners”.
Aquest extrem el discuteix l’advocat en dret aeronàutic Dan Miró: “L’Estat s’ha posat al costat de les aerolínies. La factura que li suposarà salvar algun grup empresarial important és econòmicament molt elevada”, per la qual cosa “de moment són els consumidors i els usuaris els que estan rescatant totes aquestes aerolínies” en no haver rebut la devolució dels bitllets cancel·lats.
