
Tens dubtes sobre el vocabulari de Nadal en català? Arriben dies de festa, de dinars en família i de tradició. El Nadal 2024 ja és a tocar i cal gaudir-ne plenament. Segurament, en algun moment has dubtat d’algun mot o expressió en català per referir-se a alguna tradició, menjar o decoració. Tot seguit, intentem resoldre els dubtes més freqüents relacionats amb el vocabulari de Nadal.
Vocabulari de Nadal: les normes del mot “Nadal”
El primer que cal aclarir és la referència al terme Nadal en si. La normativa ens diu que cal emprar-lo en singular quan parlem de les festes d’un any. En canvi, podem fer-lo servir en plural quan parlem de les festes de diferents anys:
- Va venir a casa tres Nadals seguits
Un altre aspecte a tenir en compte és l’ús de l’article. Per norma general, s’escriu sense article, però en porta quan fa referència a un any concret:
- El Nadal del 2023 és a tocar
Els dies de festes: nit de Nadal i Cap d’Any
Sentim sovint a dir Nit Bona i Nit Vella per parlar del 24 i 31 de desembre, però són incorrectes en català, perquè provenen de la interferència del castellà Nochebuena i Nochevieja, que queden traduïts literalment (nit+bona, nit+vella). En català són la nit de Nadal i la nit de Cap d’Any.
Pel que fa a l’1 de gener, és el dia de Cap d’Any. Cal recordar que cap vol dir “inici”, i per això és 1 de gener.
Tradicions de Nadal: el sorteig i el tió
A les portes de Nadal, una de les tradicions més arrelades és la rifa o sorteig de Nadal. La grossa és el primer premi del sorteig del 22 desembre, no el nom del sorteig en si.
Aquella nit, o bé el 25 al matí, agafem el tronc que hem cuidat, que s’anomena tió —o tronc o llenya— i el fem cagar. Les formes caga tió i cagatió, que provenen de la confusió amb la cançó del tió, no són correctes.
Vocabulari d’aliments: gall dindi o garrí
Quan pensem en les festes de Nadal, sens dubte ens venen al cap les olors de l’escudella, la carn d’olla o els canelons, però també ens sorgeixen dubtes a l’hora de parlar de certs aliments, per interferència del castellà.
En algunes taules, a banda d’aquests plats, també hi trobem el rostit de gall dindi o indiot (el pavo en castellà) o garrí al forn (cochinillo en castellà).

Finalment, per acabar l’àpat, podem menjar neules, polvorons, massapans i torrons, com el torró de crema o rovell d’ou.
Vegetació de Nadal: ponsètia, vesc, grèvol o galzeran
Les plantes també són protagonistes de les festes. Per Nadal decorem l’avet i comprem la flor de Nadal o ponsètia. A més, regalem el vesc o ram de la sort a familiars i amics per desitjar-los un bon any. El vesc (muérdago en castellà), el grèvol o boix grèvol (acebo en castellà) i el galzeran, brusc o boix marí (brusco o rusco en castellà), de fet, són tres plantes silvestres que s’empren en moltes llars per decorar el pessebre, juntament amb la molsa.

Garlandes, serrellets, simbombes o estrenes
Finalment, Nadal és sinònim de festa, alegria i xerinola. Decorem la casa amb l’arbre ple de boles, garlandes i serrellets o cintes de Nadal.
Tampoc no hi poden faltar les cançons típiques, les nadales, que podem acompanyar del so de les simbombes o panderetes. En algunes cases també és tradició que els més menuts pugin a la cadira i recitin el vers de Nadal per demanar les estrenes o l’obsequi de Nadal, que no és l’aguinaldo en català.

La nit de Cap d’Any comprem el cotilló, la bossa que porta serpentines, confeti, espanta-sogres, barrets i altres objectes per guarnir-nos.