Aviat tocarà rebre el tió i fer-li lloc a casa per donar la benvinguda a les festes de Nadal 2023. Però… Per què tanta gent en diu “cagatió”? És correcte en català? Ens fixem avui en els mots “tió” i “cagatió”. Mirarem de passar-hi el ribot lingüístic per analitzar-los i alhora conèixer més coses sobre la tradició de fer cagar el tió per Nadal.
El rebesavi de “tió”
El mot “tió” prové del llatí, en concret de la paraula TĪTIŌ, exactament amb el mateix significat genèric: “tros de tronc per cremar a la llar”, tot i que aleshores també significava “torxa”.
Un home anomenat “Tió”
Segons el lingüista Joan Veny a ‘Onomàstica i dialectologia’, alguns topònims romànics antics provenien de noms de persona, és el cas de Tió, en castellà Tizón. Segons recull també el ‘Corpus informatitzat del català antic‘ en textos de finals del segle XIII ja hi apareix Tió com a nom propi:
Davant vós, séyner Pere de Golmés, justícia de Cocentaina, en Tió Desmolins, draper de Cocentaina, se clama de Ferran Ximenes […]”
Actualment, “tió” es manté com a cognom familiar.
“Caga tió” o “cagatió”, sorgit de l’etimologia popular
De vegades, en l’espontaneïtat de la parla sorgeixen formes que parteixen de la confusió. Si aquestes paraules tenen èxit es van estenent a poc a poc i finalment poden arribar a instal·lar-se. És el cas de “caga tió” i “cagatió”, que s’han convertit en un mot utilitzat en el llenguatge oral però que són formes incorrectes en català. Si ens hi fixem, per Nadal podrem sentir que molta gent anomena així els tions perquè aquesta forma prové justament d’una confusió amb la cançó del tió “caga tió, caga torró…”, en què el verb “cagar” inconscientment s’ajunta a “tió” i es crea aquest nom propi: “cagatió”.
“Tió” fa recular “tronc” o “llenya”
Com a paraula comuna, “tió” ha quedat restringit pràcticament al Nadal; ha perdut, doncs, posicions respecte a altres genèrics com “tronc” o “llenya”. Abans es cremaven tions a la llar de foc i s’anomenaven així, “tió”. Al Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana tenim molts exemples literaris de quan aquest ús no era exclusiu de Nadal:
Com una maça en lo tió que estella,
cauhen uns punys damunt la porta vella,
que ab cruixidera y gemegor respon,
al primer colp la fusta se clivella,
mes golfos y muntants de ferro son”
L’escalforeta del cafè era dolça, un consol. Al fons de la sala, sota una arcada, es veia una cuina encesa; els tions abrasats lluïen com pedres precioses dins la penombra d’aquell recó”
El tió, ara amb barretina
Els tions eren els troncs amuntegats a casa per cremar a la llar de foc. Abans, quan arribava Nadal qualsevol tió de la pila servia per fer-lo cagar i després cremar-lo, es creia que d’aquesta manera tenia propietats màgiques i protegia la llar.
Per revifar la tradició del tió, se’l va caracteritzar amb barretina i carona, cosa que va fer que els nens el reanimessin fins fer que el “tió” fos —i continuï sent— gairebé un element imprescindible per Nadal a tota casa catalana.
Què vols saber del Nadal 2023?
- Nadal a Barcelona: Què fer? Agenda d’activitats per gaudir de les festes!
- Encesa dels llums de Nadal a Barcelona 2023: Quan i on es farà l’acte? | GUIA
- Llums de Nadal a Barcelona 2023: Horari i on veure’ls
- Pessebre de Barcelona el 2023 a la plaça de Sant Jaume: Com serà?
- Cavalcada de Reis 2024 a Barcelona: Què sabem del recorregut i horaris de l’arribada dels Reis Mags
- Els Llums de Sant Pau 2023 per Nadal a Barcelona: Entrades, preus i dates al Recinte Modernista
- ‘Natura encesa’ a Pedralbes 2023: Entrades i horaris dels llums de Nadal als Jardins de Torre Girona
- Bus turístic per veure els llums de Nadal a Barcelona: Horaris i com reservar els bitllets el 2023
- Loteria de Nadal 2023: Data, dècims, premis del sorteig i com comprovar els números
