cagatió tió nadal

Aviat tocarà rebre el tió i fer-li lloc a casa per donar la benvinguda a les festes de Nadal 2023. Però… Per què tanta gent en diu “cagatió”? És correcte en català? Ens fixem avui en els mots “tió” i “cagatió”. Mirarem de passar-hi el ribot lingüístic per analitzar-los i alhora conèixer més coses sobre la tradició de fer cagar el tió per Nadal.

El rebesavi de “tió”

El mot “tió” prové del llatí, en concret de la paraula TĪTIŌ, exactament amb el mateix significat genèric: “tros de tronc per cremar a la llar”, tot i que aleshores també significava “torxa”.

Un home anomenat “Tió”

Segons el lingüista Joan Veny a ‘Onomàstica i dialectologia’, alguns topònims romànics antics provenien de noms de persona, és el cas de Tió, en castellà Tizón. Segons recull també el ‘Corpus informatitzat del català antic‘ en textos de finals del segle XIII ja hi apareix Tió com a nom propi:

Davant vós, séyner Pere de Golmés, justícia de Cocentaina, en Tió Desmolins, draper de Cocentaina, se clama de Ferran Ximenes […]”
‘Llibre de Cort de Justícia de Cocentaina’ (1294-1295), pàg. 885, línia 3

Actualment, “tió” es manté com a cognom familiar.

“Caga tió” o “cagatió”, sorgit de l’etimologia popular

De vegades, en l’espontaneïtat de la parla sorgeixen formes que parteixen de la confusió. Si aquestes paraules tenen èxit es van estenent a poc a poc i finalment poden arribar a instal·lar-se. És el cas de “caga tió” i “cagatió”, que s’han convertit en un mot utilitzat en el llenguatge oral però que són formes incorrectes en català. Si ens hi fixem, per Nadal podrem sentir que molta gent anomena així els tions perquè aquesta forma prové justament d’una confusió amb la cançó del tió “caga tió, caga torró…”, en què el verb “cagar” inconscientment s’ajunta a “tió” i es crea aquest nom propi: “cagatió”.

caga tio o cagatio, incorrecte en català

“Tió” fa recular “tronc” o “llenya”

Com a paraula comuna, “tió” ha quedat restringit pràcticament al Nadal; ha perdut, doncs, posicions respecte a altres genèrics com “tronc” o “llenya”. Abans es cremaven tions a la llar de foc i s’anomenaven així, “tió”. Al Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana tenim molts exemples literaris de quan aquest ús no era exclusiu de Nadal:

Com una maça en lo tió que estella,
cauhen uns punys damunt la porta vella,
que ab cruixidera y gemegor respon,
al primer colp la fusta se clivella,
mes golfos y muntants de ferro son”
‘Canigó’, de Jacint Verdaguer, 1886
L’escalforeta del cafè era dolça, un consol. Al fons de la sala, sota una arcada, es veia una cuina encesa; els tions abrasats lluïen com pedres precioses dins la penombra d’aquell recó”
‘Camins de França’, Joan Puig i Ferreter, 1934

El tió, ara amb barretina

Els tions eren els troncs amuntegats a casa per cremar a la llar de foc. Abans, quan arribava Nadal qualsevol tió de la pila servia per fer-lo cagar i després cremar-lo, es creia que d’aquesta manera tenia propietats màgiques i protegia la llar.

Per revifar la tradició del tió, se’l va caracteritzar amb barretina i carona, cosa que va fer que els nens el reanimessin fins fer que el “tió” fos —i continuï sent— gairebé un element imprescindible per Nadal a tota casa catalana.

Què vols saber del Nadal 2023?