Per conèixer l’últim candidat de prop, l’alcaldable d’Esquerra Republicana, ens situem al barri del Poblenou. En aquest cas, no perquè hi visqui. Ernest Maragall hi té aquí un establiment de referència, el Tío Che, on va quan vol gaudir del seu refresc preferit: l’orxata: “És un element de nostàlgia, de retorn a la infantesa i als estius a la platja”, explica. Mentre se la pren, parlem de la cara més privada del candidat republicà a les eleccions municipals del 28-M.

Veí del carrer de Balmes, Maragall situa també a Sant Gervasi – Galvany un altre record de la seva infantesa a Barcelona: “les anades i vingudes a l’escola, des de la plaça de Molina fins a l’edifici on ara hi ha el Departament d’Educació” (del qual ell va ser conseller). Després de viure a les Corts i l’Eixample, es va vendre un pis de propietat quan a casa ja només hi quedaven la dona i ell, i ara viuen de lloguer des de fa quatre anys “en un pis que va quedar lliure” al mateix edifici on viu una filla.

L’esport de joventut

La família, i en especial els cinc nets, ocupen sovint el temps lliure de Maragall, quan en té. Cinema o teatre també formen part de la tria de lleure i hi afegeix la pràctica d’un esport que ha jugat des de jove: el tenis taula: “Jugàvem en un equip de l’empresa on treballava”, recorda. Ara en practica, explica, quan es troba una taula per la ciutat.

L’alcaldable d’ERC defuig, però, de trobar similituds entre afició i professió: “La política no hauria de ser anar passant-se la pilota amb els rivals, sinó [canviant d’esport] com l’encistellem entre els dos i com això permet canviar les coses”, reflexiona.

Vols estar al dia de les municipals 2023 de Barcelona? Apunta’t al butlletí de campanya de betevé

“Em desplacen en cotxe”

A banda del tenis taula, Maragall explica que caminar és l’activitat física que fa més sovint. També és la de desplaçar-se per la ciutat, tot i que aquestes setmanes de precampanya, els hàbits canvien: “Ara em desplacen en cotxe”. No és l’opció preferida, però s’hi resigna: “Estalviem molt de temps perquè, a més a més, tinc l’avantatge de no haver de buscar aparcament”.

Veterà de la política i amb 80 anys complerts, Maragall reconeix que encara se sorprèn del protagonisme polític que ha assolit en la seva carrera: “Sempre em pregunto ‘què fa un noi com tu en un lloc com aquest'”, diu de broma. “I gairebé prefereixo no pensar-hi gaire”, hi afegeix.

Recupera el posat seriós, això sí, per respondre per quin motiu deixaria la política de primera línia: “Una exigència de vida familiar que requerís més implicació i que hi fos present. Al cap i a la fi, ningú no és imprescindible”.

Què vols saber de les eleccions municipals a Barcelona?