15 de maig del 2011 – Manifestació “Democracia real ya”
L’espurna que va propiciar les acampades va ser una manifestació convocada per les xarxes socials. A Barcelona, el punt de trobada va ser la plaça de Catalunya. Allà els manifestants van agafar pancartes per caminar pel centre de la ciutat fins al Parc de la Ciutadella. La marxa va unir col·lectius diversos: treballadors precaris, joves aturats, hipotecats amb deutes… però més enllà d’això, ciutadans indignats amb el sistema econòmic i la classe política.
17 de maig del 2011 – Les acampades comencen a créixer
La nit del 15-M a Barcelona no hi va haver acampats, mentre que a la Puerta del Sol de Madrid sí que s’hi van instal·lar algunes tendes, que van acabar desallotjades. Però l’espurna ja havia pres. La nit del 16 de maig, una vintena de persones van començar l’acampada a la plaça de Catalunya.
Cada nit que passava, s’hi sumaven acampats per passar la nit. Però sobretot més persones que s’acostaven a la plaça per donar suport al moviment i assistir a l’assemblea general que s’hi feia cada nit. Les acampades van créixer com bolets arreu de l’estat espanyol, i ja es comptaven per desenes. També d’internacionals: a ciutats com Brussel·les, Berlín, Buenos Aires, París i Londres, entre altres.
22 de maig del 2011 – Eleccions municipals
El diumenge 22 de maig hi havia convocades eleccions municipals i el moviment dels “indignats” a peu de carrer estava en el seu punt àlgid. La Junta Electoral va prohibir les concentracions tant el dia dels comicis com durant la jornada de reflexió. La plaça de Catalunya hi va plantar cara el divendres previ amb l’assemblea més multitudinària fins llavors. La policia no va desallotjar la plaça.
27 de maig del 2011 – Intent de desallotjament
L’intent de desallotjament va venir una setmana més tard. El 28 de maig el Barça i el Manchester United jugaven a Wembley la final de la Champions. El govern català va ordenar retirar de la plaça els objectes que s’hi acumulaven al·legant motius de seguretat en cas que es produïssin incidents en la possible celebració de la victòria.
Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana es van desplegar a la plaça des de primera hora del matí per permetre el pas dels camions de la neteja, i hi va haver càrregues contundents de la policia contra els manifestants que seien al terra per oposar resistència. Per aquelles càrregues, l’Audiència de Barcelona va condemnar l’any passat a presó un comandament dels Mossos.
Aquell mateix matí, els acampats van reentrar al cap de poques hores a la plaça per seguir amb l’acampada i reconstruir l’espai.
15 de juny del 2011 – Setge al Parlament
Un mes després del 15-M, el 15 de juny, la protesta es va traslladar al Parlament. Hi havia debat de pressupostos i alguns dels parlamentaris van acabar entrant amb helicòpter a la cambra perquè els “indignats” bloquejaven els accessos del Parc de la Ciutadella. El president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, entre altres, van volar des d’una base improvisada al Poblenou fins a la Ciutadella. El recorregut judicial de la causa contra vuit manifestants per un delicte contra les institucions de l’Estat encara continua.
30 de juny del 2011 – Fi de l’acampada
El desallotjament final es va fer el 30 de juny. 46 dies després de l’inici de l’acampada, la Guàrdia Urbana la va desallotjar de nit. L’ambient feia dies que s’havia anat degradant.
