Enmig de la Sagrera s’amaga la plaça de Masadas, un indret que recorda l’Havana colonial i duu el nom de Macià Masadas, advocat que va defensar un reu executat dues vegades.
Un crim masclista
La plaça de Masadas és un lloc tranquil i aïllat enmig de la Sagrera. Sobta trobar un lloc així tan a prop de la Meridiana, tan plena de cotxes. Aquesta plaça està dedicada a Macià Masadas, un ric propietari, senador i advocat, que el 1860 va defensar una persona que va ser executada dues vegades.
El coronel Blai Durana, company d’estudis de Masadas, es va enamorar d’una dona rica i casada, de la família Areny-Plandolit, d’Andorra. En no ser correspost en el seu amor, la va assassinar, allò què avui seria considerat un crim masclista.
Suïcidi i engarrotament
Durana va ser condemnat a mort per garrot vil. El coronel, considerant que tenia dret a ser executat per afusellament per la seva condició de militar, i assumint el garrot com una vergonya, es va suïcidar enverinant-se. Quan va arribar el moment previst de l’execució, la gent que s’havia congregat per assistir a l’acte, veient que no hi hauria espectacle, es va començar a amotinar. Per evitar una revolta, el capità general Zapatero va ordenar seure el mort a la cadira de suplici i executar-lo amb el garrot, tal com estava previst.
La urbanització i la construcció de la plaça
El 1887 es va inaugurar el tramvia de Barcelona a Sant Andreu. Les vies havien de passar per les terres que havien estat d’en Masadas, ara a mans d’en Coll. Eren terres de conreu i anaven des d’una farinera a una palleria. En total, uns 700 o 800 metres. Coll va demanar permís per urbanitzar la zona a l’ajuntament de Sant Martí de Provençals i, d’aquesta manera, va edificar les primeres cases de la zona i la plaça de Masadas. Avui, a la reixa d’una casa, encara es pot veure la data de la primera construcció, el 1878. Quan es van fer, els quatre carrers que envolten la plaça duien els nomes dels fills i les filles d’en Coll.
D’aquesta manera va sorgir la part residencial de la Sagrera. A poc a poc, la nova zona es va omplir de fàbriques, com ara bòbiles per fer teules i maons, alguns tallers i empreses tèxtils. Una d’aquestes empreses tèxtils era la Fabra i Coats; una altra, La Industrial Algodonera, coneguda al barri com Cal Mestres.
Finalment, van arribar les indústries d’automoció, com la Hispano Suïssa, el 1911. En aquesta fàbrica, després convertida en la Pegaso, hi van arribar a treballar unes 5.000 persones. Al seu voltant, van sorgir un munt de tallers i empreses auxiliars. Al barri treballava més gent que la que hi residia.
Avui, la Sagrera ja no és un barri industrial, però la plaça de Masadas segueix essent el punt de trobada de sempre. Ho va explicar Joan Pallarès, historiador de la Sagrera, en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.
