Al carrer de Bailèn, 70-72 s’hi amaga un templet neoclàssic que va tenir el seu moment d’esplendor al primer terç del segle XX. És el Taller Masriera i va pertànyer a una de les famílies més importants de la Barcelona del segle XIX i mitjans del segle XX. Ho va explicar Montserrat Villaverde, historiadora i professora de la Universitat Ramon Llull, en aquest capítol del ‘Va passar aquí‘, el març del 2018.
Un temple de les arts
Els Masriera van ser una família d’intel·lectuals i artistes. En Francesc i en Josep Masriera Manovens van ser els promotors d’aquest taller, estudi i espai d’exposicions. Van encarregar el projecte de l’edifici a l’arquitecte Josep Vilaseca Casanovas, un dels més reconeguts de la Barcelona de l’època.
L’edifici té la imatge d’un temple clàssic. Els germans Masriera coneixien molt bé altres exemples a Europa de temples d’aquest estil: la “maison” Carrée de Nimes, el temple romà de Vic i el temple d’August de Barcelona els van servir d’inspiració.
L’edifici es va inaugurar el 1884 i se’n va fer ressò tota la premsa. En l’època, en aquella zona de l’Eixample hi havia molt poques construccions i això la va fer destacar encara més. Se’n va dir que era el temple de les arts.
Referent cultural
Fins al 1902, el Taller Masriera va ser un referent cultural per la Barcelona de l’època. Els dos germans, en Francesc i en Josep, organitzaven exposicions, treballaven “in situ” i rebien una gran quantitat de visites. Eren tan importants en l’àmbit cultural, que quan assistien a un esdeveniment i donaven la seva opinió, aquesta es convertia en fonamental. D’aquella transcendència en va quedar l’expressió “Ho deien els Masriera”, com a sinònim de garantia.
A partir del 1902, amb la mort d’en Josep Masriera, el seu fill, en Lluís, va traslladar l’edifici neoclàssic els tallers d’orfebreria que tenia al carrer de Ferran. En Lluís va rebre una educació privilegiada, a París i a Ginebra, i es va dedicar a produir joies de gran qualitat.
Un temple del teatre
Actualment, l’interior de l’edifici no té un taller d’artistes sinó un teatre. En Lluís, malgrat estar dedicat a la creació de joies, tenia una gran passió pel teatre. En les primeres dècades del segle XX va promoure espectacles teatrals d’aficionats i va crear-ne les escenografies. Però el 1933, va crear el Teatre Studium, un dels més importants de Catalunya i a escala internacional.
El temple dels Masriera es relaciona amb dues companyies teatrals fonamentals per la història del teatre del segle XX: la companyia d’El Belluguet, una companyia amateur que va esdevenir gairebé professional, i la companyia La Barraca, d’Ugarte i García Lorca. El 1935, Lorca va fer al taller dels Masriera la lectura de la seva obra ‘Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores‘, cosa que posa en evidència que es tractava d’un espai d’avantguarda.
La Guerra Civil va paralitzar tota l’activitat teatral. Un cop acabada, es van fer algunes representacions fins al 1951. El 1952, els Masriera van vendre l’edifici a una congregació religiosa. Actualment, l’edifici ha quedat amagat per les edificacions del voltant. Ho explicava al 2017, Montserrat Villaverde, historiadora i professora de la Universitat Ramon Llull.
El pla d’inversions de Districtes preveu que a l’interior del taller dels Masriera s’habilitarà l’espai per al Casal de Joves la Dreixa.