El Palau Nacional, avui seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), va ser construït com un edifici efímer per l’Exposició Universal del 1929 i s’ha convertit en un emblema de la ciutat.

L’estil eclèctic del palau fa que sigui difícil posar-li data a simple vista. La barreja d’estils que el conformen està pensada per cridar l’atenció, tasca que havia de complir en el context de l’exposició.

El projecte guanyador

L’any 1924, es va obrir el període per presentar els projectes per la construcció de Palau Nacional, i dels vuit que s’hi van presentar, va resultar guanyador el dels arquitectes Eugeni Fendoia, Enric Catà i Pere Domènech, fill de l’il·lustre arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

El nucli central del Palau és el Saló Oval, amb 2.300 metres quadrats. Estava pensat com a punt central dels actes de la inauguració, que tindria una expressió més popular als balcons de la façana principal de l’edifici.Els reflector, aquests feixos de llum que s’enlairen d’edifici cap al cel, ja estaven pensats des del principi. Van tenir molt d’èxit i de seguida es van convertir en l’element publicitari de l’exposició.

Malgrat havia estat pensat com una construcció efímera, les grans prestacions que oferia l’edifici van recomanar conservar-lo. Però les presses en aixecar-lo i els materials emprats, ferro, formigó i pedra artificial, ja feien veure que caldria un manteniment costós si es volia conservar.

+

Quan es va construir el palau, ja se sabia que també havia de ser un lloc per mostrar totes les belleses artístiques del país i, per això, es va programar una exposició titulada “El arte en España”, per la qual es van portar unes 5.000 obres de tot l’estat. Un cop acabada l’exposició, l’edifici va romandre tancat durant un breu lapse de temps. Però l’11 de novembre del 1934, es va inaugurar en aquesta instal·lació i de forma definitiva al MNAC.