Carme Ballester va ser una activista pels drets de les dones, republicana, d’esquerres i la segona esposa del president de la Generalitat Lluís Companys. Ho va explicar Enric Vila, escriptor i periodista, en aquest capítol de Va passar aquí.

Qui era Carme Ballester ?

Carme Ballester i Llasat va néixer a Barcelona el 27 d’abril del 1900. Es va quedar òrfena de pare i de mare quan era molt jove i va ser la seva tia qui se’n va fer càrrec. Va tenir la fortuna de ser acollida per la família Broggi, que la van fer encarregada d’una de les botigues familiars i li van obrir les portes al seu entorn. És així com va conèixer el seu primer marit, en Joan Duran, que militava a Estat Català – Partit Proletari i es va endinsar en política entrant a militar al mateix partit. Al Casal d’Esquerra de la Gran Via de les Corts Catalanes, ella va esdevenir la vocal i màxima responsable de la secció femenina.

La relació amb Companys

Després de divorciar-se de Joan Duran, va mantenir una història amorosa amb Miquel Badia, fundador de les Joventuts d’ERC, que va ser assassinat per pistolers de la FAI l’abril del 1936. La relació entre Ballester i Companys va sortir a la llum pública durant els fets del 6 octubre del 1934 quan ella es va negar a abandonar el Palau de la Generalitat per quedar-se al costat del president Companys. Després d’aquests fets, Companys va ser detingut i enviat al penal del Puerto de Santa María, i Carme Ballester hi va viatjar amb les dones dels altres presoners per visitar-lo.

Un any després, i amb la victòria del Front Popular (febrer del 1936), Lluís Companys va ser alliberat i va tornar a ocupar de nou la presidència de la Generalitat. El 5 d’octubre del 1936, tres mesos després de l’esclat de la Guerra Civil, ella va contraure matrimoni amb Lluís Companys, de qui ja no es va separar fins que va ser assassinat i va tenir cura del fill malalt de Companys.

Exili i reconeixement

El 14 d’octubre del 1940 Lluís Companys va ser condemnat a mort. Carme Ballester es va assabentar que el seu marit havia estat afusellat per la ràdio el 16 d’octubre del 1940. Va viure a l’exili a França i després de la  II Guerra Mundial va rebre el reconeixement per part De Gaulle com a membre de la Resistència francesa. El seu cos va tornar a Barcelona l’any 1998 al cementiri de Montjuïc en una cerimònia institucional.