El Centre Cívic Pere Pruna, al carrer de Ganduxer, 130 és a una antiga capella salvada gràcies a la mobilització dels veïns i d’un important mecenes. Ho explica Sonia Tres, de www.viajealabarcelonasecreta.com.

Un monestir per les Mares Reparadores

L’any 1904, la família Juncadella va donar uns terrenys de la seva propietat a la congregació de les Mares Reparadores perquè hi fessin un monestir. A la zona de Sant Gervasi, en aquella època, ja s’hi havien establert les teresianes, els salesians i altres ordres religioses. Aquell mateix any, el 1904, es va començar a construir el monestir que ocupava mitja illa de les edificacions actuals del carrer Ganduxer. La capella, però, es va fer més tard, l’any 1928. És obra d’Enric Sagnier i està annexa al convent.

El mecenes

Durant la Guerra Civil, el monestir es va col·lectivitzar i se’n va perdre gran part del mobiliari. La decoració actual, doncs, no és l’original. L’any 1952, les monges Reparadores van buscar un mecenatge per tornar a decorar la capella. La mare superiora coneixia la família Tudurí, una família amb molta influència política i artística a Barcelona, i va convèncer l’empresari Fernando Rubió i Tudurí que posés els diners per l’obra. Rubió i Tudurí va acceptar i va proposar l’artista Pere Pruna per decorar la nova capella.

L’artista i el sexe dels àngels

Pere Pruna es va formar a París en l’ambient de les avantguardes, però en realitat era un pintor de mentalitat conservadora. A la capella va fer servir la tècnica del fresc i per la temàtica es va deixar assessorar per Eugeni d’Ors, ja en edat avançada. Aquest li va recomanar fer una cosa que pogués estar a qualsevol església. En concret, li va suggerir fer àngels. Res de marededeus. La particularitat dels àngels de Pruna és que tenen sexe. Pel que fa els colors, Pruna va combinar la fredor dels blaus amb tons més càlids als vitralls, fets per la Casa Geroni Graells.

La capella Busquets, una joia modernista al Tibidabo

Al rescat de la capella

L’any 1970, les monges van decidir vendre el monestir i la capella. El monestir es va vendre i al seu lloc es van edificar pisos d’alt nivell. Però Fernando Rubió i Tudurí, així com els veïns, es van oposar a la venda de la capella. Aquest espai s’havia convertit en símbol del barri i en lloc de trobada dels veïns, especialment durant la celebració de la missa del cap de setmana. Per tal de salvar la capella, es va crear la Fundació Rubió i Tudurí. Però en aquella època, l’espai ja estava tancat i en desús.

L’any 1984, la capella va passar a mans de l’Ajuntament i va ser qualificada com a bé patrimonial. El 1998, el propi Ajuntament se’n va encarregar de la restauració, especialment de les pintures al fresc de Pere Pruna. L’altar major no s’ha conservat, però la marededeu que hi havia pintada s’ha conservat en un altre lloc del centre cívic gràcies a la tècnica de l’strappo.

El següent pas va ser obrir la capella com a equipament cultural, i se li va buscar una especialització: la música de cambra. En definitiva, s’ha convertit en un espai pel gaudi dels veïns salvat de les mans de l’especulació gràcies a un mecenes, als veïns i a l’Ajuntament.