En època colonial, el monopoli de l’explotació i venda del tabac de Filipines es va quedar a mans d’un potentat que va convertir la seva empresa en la primera multinacional espanyola.

A la Rambla, 109, hi ha l’edifici de Companyia General de Tabacos de Filipines, fundada el 1881. Entre els fundadors hi havia Antonio López, el marquès de Comillas, que posseïa molts altres negocis. De fet, López havia fet la seva gran fortuna amb el negoci dels esclaus a Cuba.

En aquella època, l’estat tenia el monopoli del cultiu i de la resta del procés de producció del tabac. Però quan se’n van adonar que aquesta situació no proporcionava els guanys necessaris, l’estat va fer el desestanc, la liberalització del procés de producció. La Companyia General de Tabacos de Filipines es va crear només cinc mesos després d’aquesta decisió, cosa que va provocar la relació directa entre l’acció política i l’interès privat. D’aquesta manera, es va crear la primera gran empresa espanyola.

La Flor de la Isabela

De seguida es va veure que la riquesa disponible a través del tabac de les colònies era superior a l’or que es va treure d’Amèrica. Per atendre tot el procés d’elaboració del tabac, es va crear La Flor de la Isabela. La dimensió d’aquesta fàbrica i la inversió en maquinària va ser tan elevada que la resta d’empreses del sector, sorgides igualment de la liberalització, no podien competir-hi. De fet, el domini de la companyia va arribar fins al punt que tenia el monopoli d’importar la fulla de tabac per les altres fàbriques productores de cigars.

Al llarg del segle XX, l’empresa va passar per diferents crisis financeres i de negoci. L’accionariat va anar canviant i, el 1990, el 40 % de la companyia ja era a mans de Tabacalera.

L’edifici de la Rambla

El 1880, Josep Oriol Mestres, un dels arquitectes més importants de l’època, va rebre l’encàrrec d’Antonio López de construir un palauet. Així es va construir l’edifici de la Rambla 109, que de seguida va passar a ser la seu social de l’empresa. La gestió de l’empresa i les grans decisions es prenien des de Barcelona. Ja entrat el segle XX, algunes oficines del Banc Hispano Colonial es van incorporar a l’edifici.

Per fer la façana de l’edifici, Mestres va fer servir pedra de Montjuïc. L’escultor Francesc Pagès Serratosa va fer les dues escultures que hi llueixen, que representen el déu Hermes, protector del comerç, i la deessa fortuna. Per a l’interior es van fer servir fustes de caoba procedents de les colònies on Antonio López hi tenia negocis.

El 1928, la companyia li va comprar l’immoble a la família Comillas. De seguida van fer reformes d’ampliació importants i, aprofitant que l’incendi dels magatzems El Siglo havien deixat al descobert la part del darrere de l’edifici, es va fer la façana posterior.

Als anys 90, l’edifici va passar a mans de Tabacalera, i el 1998 va ser venut a Núñez y Navarro, que el va convertir en l’Hotel 1888.