“¡Después de Dios, los Muñoz!”. Aquesta era una frase típica de la Barcelona de la postguerra i feia referència al poder acumulat per un empresari anomenat Julio Muñoz Ramonet.
Antonio Baños es troba al palauet del magnat amb Anna Ferrer, directora, gestora i propietària de la Fundació Muñoz Ramonet, per parlar del futur del llegat material que Muñoz Ramonet va deixar a la ciutat de Barcelona. La fundació, tal com es va expressar a l’herència del magnat, és privada i sota el patronat de l’Ajuntament de Barcelona.
Ramonet va ser un empresari poc exemplar fet al caliu del franquisme, corrupte i extraperlista. Amant de Carmen Broto, va arribar a ser propietari de l’Hotel Ritz, del Palau Robert, els grans magatzems El Águila o El Siglo. Va adquirir moltes fàbriques tèxtils per poder accedir a molts excedents de cotó. Després hi especulava, revenent-lo a un preu molt més car a altres fabricants. La seva figura ha inspirat novel·les i pel·lícules.
Un llegat ocultat
En morir, el 9 de maig del 1991, Muñoz Ramonet va deixar “la casa i tot allò que hi ha a l’interior”, a la ciutat de Barcelona. És a dir, el palauet del carrer de Muntaner, 282, i totes les obres d’art i els mobles que hi havia dins. Les filles de Ramonet no van acatar allò que deia l’herència i se’n van emportar bona part de les obres d’art de la casa. Avui, les autoritats judicials i policials encara treballen per recuperar aquella herència. L’any 2020, per exemple, es van recuperar 500 obres d’aquesta col·lecció.
Les filles, a més, van ocultar herència a l’Ajuntament, un dels hereus i, per tant, no es va poder accedir al llegat de les obres d’art perquè no se’n tenia coneixement. L’any 1995, la situació va fer un tomb quan l’alcalde va rebre una trucada que l’informava que una part de l’herència era per a la ciutat. Però fins al 2013 les autoritats no van poder accedir al palauet per inventariar les obres d’art de l’interior. En aquests anys, les filles se’n van emportar una bona part de les obres i està costant força recuperar-les.
Hores d’ara, el litigi va per la via civil, en la qual hi ha una sentència del Suprem que obliga a complir amb l’herència i a tornar, per tant, tot allò que hi havia a l’interior de la casa a la mort de Ramonet.
L’objectiu de la Fundació Muñoz Ramonet, un cop recuperat el llegat, és obrir la casa a la ciutat i mostrar-ne tant les estances, com la col·lecció d’art. També, recuperar la història del casalot, originari de principi de segle XX i propietat, aleshores, del marquès d’Alella. El jardí ja és obert i actualment s’hi pot entrar dins els horaris previstos. Anna Ferrer explica que quan van accedir a la casa per primer cop, la van trobar plena de mobles.
El futur de la casa i la col·lecció d’art
El primer que es va fer va ser un inventari de mobiliari i objectes. Avui, l’aspecte interior és el d’una mudança a mig fer, perquè mobles i objectes estan tapats amb uns plàstics blancs. Una de les estances de la casa que més crida l’atenció és el lavabo. Al mig hi ha una gran trona on Muñoz Ramonet es feia afaitar. Les aixetes de la pica són daurades, qui sap si d’or. També és espectacular la sala de ball, amb accés al jardí. La sala de música té un piano. Una altra sala està tota entapissada amb obres d’estil goiesc de l’artista Santasusagna, dels anys 50.
