Al carrer de Venus, 10, al barri de la Vila de Gràcia, hi havia, a principis de segle XX, els Tallers de Can Ballarín, un dels artesans de serralleria i forja artística més importants de Barcelona. El seu fundador, el forjador aragonès Manuel Ballarín, ha deixat la seva empremta en alguns dels edificis més emblemàtics del modernisme català. Ruth García, historiadora de l’art, n’explica la història.
Un taller modern i integral
Manuel Ballarín va establir el seu primer taller a Barcelona al carrer del Peu de la Creu, el 1885. De seguida es va convertir en el més important a Barcelona. Més tard, es va traslladar al carrer de Venus, des d’on va fer moltes obres per la ciutat.
El taller de Can Ballarín tenia una secció industrial i una d’artística. Hi treballava molta gent: forjadors, serrallers, fonedors de metall, dibuixants artístics, etc. D’aquesta manera, oferien al client el procés integral en la feina del metall.
Amb el temps, Can Ballarín es va saber modernitzar i va incorporar la producció mecanitzada de peces seriades. Això abaratia la producció de la feina i li permetia fer-la de manera més ràpida.
Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Gaudí…
El moviment artístic que triomfava a cavall dels segles XIX i XX era el modernisme. Aquest estil donava molta importància a les arts aplicades. Els arquitectes dissenyaven els seus edificis pensant fins al darrer detall, també amb els acabats de les arts aplicades. Però en aquesta part del procés, visitaven el taller de forja i allà, juntament amb el mestre artesà, acabaven de concretar el disseny definitiu.
Ballarín va ser l’autor de la forja artística de les principals obres de Puig i Cadafalch. Tots dos van arribar a ser socis del taller el 1898. A més, l’arquitecte li va fer el 1907 una casa al carrer del Perill de Barcelona, prop del seu taller, entre els carreres de Venus i Perill. Ballarín també va treballar amb molts altres arquitectes, com ara Gaudí, o Domènech i Montaner.
Alguns dels edificis de Barcelona on avui es pot veure el treball de forja de Ballarín són el restaurant Els Quatre Gats, el Palau Macaya, la Casa Amatller, la Casa de les Punxes, o a l’estació de metro d’Urquinaona, a la sortida de Bruc i ronda Sant Pere.
Massa ferro als fanals del passeig de Gràcia?
Ballarín va tenir una relació especial amb Pere Falqués, arquitecte municipal de Barcelona, perquè a més de fer projectes plegats, eren cunyats. Una de les feines més coneguda de Falqués són els bancs fanal del passeig de Gràcia. Es van fer a la forja de Ballarín i això va fer córrer la brama que s’havia fet servir més ferro del que calia per afavorir el negoci del cunyat.
