La selecció catalana de futbol va debutar el 6 d’abril del 1904 contra els mariners dels vaixell britànic Cleopatra al camp de l’Hospital Clínic, ara ja desaparegut.

El camp del Clínic es trobava a la confluència dels carrers de París i Casanova i era, en aquella època, el camp de l’Espanyol.

El promotor del partit va ser Arthur Witty, aleshores president del Barça, i el resultat, 3 a 0 per als catalans.

Una setmana després, el dia 13, es va jugar el segon  partit de la selecció, aquest cop contra una societat poliesportiva de Barcelona anomenada Sportsman Club.

El primer partit seriós, però, es va jugar el 1912 a França, contra la selecció francesa. Catalunya va perdre per 7 a 0. Però aquell mateix any, el partit contra França es va repetir a terres catalanes i aquest cop la victòria va ser per la selecció catalana.

El 1915, la selecció va disputar el seu primer partit oficial a la Copa Príncep d’Astúries. De les vuit edicions d’aquesta competició, Catalunya en va guanyar quatre.

Al llarg de la història hi ha hagut tres enfrontaments entre les seleccions de Catalunya i Espanya. El primer, el febrer del 1924 al camp de les Corts. En aquell partit, els millors jugadors catalans, Zamora, Samitier i Piera, van haver de jugar amb la selecció espanyola. Com es podia esperar, Catalunya va perdre el partit.

10 anys després, el febrer del 1934, es va celebrar el segon enfrontament entre Espanya i Catalunya. De nou, victòria espanyola, aquest cop per 1 a 0.

El tercer i darrer partit entre les dues seleccions va ser el 1947. Era un partit de preparació de la selecció estatal, i aquest cop Catalunya va poder tenir tots els seus jugadors. Els catalans es van imposar per 3 a 1 amb dos gols de Cèsar.

Els anys 20 van ser l’època d’or de la selecció. El 20 maig del 1929, Catalunya va ser convidada a la inauguració de l’estadi de Montjuïc. En aquell partit es va imposar al Bolton Wanderers per 4-0 amb tres gols de Samitier.

Ja als anys 50, el 26 de gener del 1955, es va celebrar un Catalunya-Bolonya a les Corts. Catalunya va guanyar per 6 a 2 amb una davantera mítica: Basora, Villaverde, Di Stéfano, Kubala i Moll.

Just després de la mort del dictador Franco, el 9 de juny del 1976, Catalunya es va enfrontar amb l’URSS al Camp Nou. Abans del partit, la directiva va fer sonar l’himne soviètic, i la ‘La santa espina’ en substitució d”Els segadors’, i el club va ser sancionat amb una multa de 100.000 pessetes. La davantera d’aquell dia també és per recordar: Reixach, Solsona, Cruyff, Marcial i Caszely.

L’època moderna de la selecció va començar als anys 90. El Catalunya- Bulgària del 97 va marcar l’inici d’una sèrie de partits internacionals.

Ara, 114 anys després del primer partit, la gran aspiració de la selecció catalana segueix sent el reconeixement internacional i ser admesa a les grans competicions.