Durant la Guerra Civil un barceloní va inventar un coet per a la República, però mai no es va fabricar en sèrie. Coneixerem l’arma de guerra que no va poder ser.

A l’avinguda Diagonal 520, on hi havia la seu de la Comissió d’Indústries de Guerra de la Generalitat durant la guerra civil, és el lloc on Josep Belmonte Canyelles va presentar el seu projecte de torpede aeri.

Belmonte, un caporal republicà

Belmonte, nascut el 1899, era caporal conductor de les forces de seguretat de la república. Quan hi va haver l’alçament militar, Belmonte va ser una de les persones que va frenar l’avançament de les tropes colpistes per la Diagonal, justament al Cinc d’Oros, a la cruïlla amb el passeig de Gràcia.

De seguida va ser mobilitzat i traslladat al front, on va actuar com a membre de fortificacions encarregant-se de tot el tema logístic dels transports fins a desembre de 1936.

Torpede, un coet propulsat per combustible sòlid

Es desconeix quina era la font del coneixement per desenvolupar el torpede, però el què sí consta és que va fer el projecte entre el final de 1936 i l’agost del 1937. A l’agost del 1937 el va presentar al president Companys a través d’una carta. Era un coet propulsat per combustible sòlid que podia tenir finalitats militars si se li afegia una càrrega explosiva de 2 kg a la punta del projectil. A la carta , Belmonte explicava que havia fet proves al Garraf i que feia tres mesos que tenia perfeccionats el sistema de direcció del míssil i la precisió. També va proposar altres models de més pes per altres aplicacions militars, com ara la lluita terra-terra o contra vaixells.

En principi, el giny estava pensat per la defensa aèria, però el disseny de Belmonte només podia pujar fins a 4.000 metres, per sota d’on llançaven les bombes els bombarders italians. La velocitat també estava limitada a uns 700 o 800 km/h. No servia, doncs, per interceptar els avions enemics.

Belmonte no tenia cap formació, i el seu projecte va coincidir amb un moment que la Comissió de la Indústria de Guerra de la Generalitat estava en davallada per la pressió del govern espanyol, que volia controlar aquesta producció. Probablement per aquests dos motius, el projecte va ser abandonat. Cal pensar que el projecte estava per desenvolupar i ni ell, ni la Generalitat estaven en disposició de fer-ho.

A la caça dels coneixements de Belmonte

Un cop finalitzada la guerra civil, Belmonte va ser perseguit per la policia perquè aportés tots els coneixements que tenia. Per aquest motiu va ser empresonat diverses vegades. Segons comenta la seva filla, Belmonte va ordenar a la seva dona entregar tot el material a l’ambaixada dels EEUU, com així va fer.

Si el coet de Belmonte s’hagués pogut desenvolupar, no amb un pes de 6 kg, com el prototip del Garraf, sinó amb un pes de 20 kg, hauria estat una bona arma de dissuasió contra els vaixells nacionals que arribaven per la costa. Fabricat en grans quantitats, també hauria estat una bona arma d’artilleria per saturar blancs, és a dir, per llançar-los en grans quantitats i deixar destruït l’objectiu, tal com es farà a la Segona Guerra Mundial amb aquesta mena de coets.

El projecte de Belmonte, com d’altres que hi va haver a la dècada dels 30, no van reeixir però van ser els precursors dels coets que van funcionar durant la Segona Guerra Mundial i que donarien pas als actuals coets.