L’arribada a Barcelona va proporcionar vivències transcendentals al que es convertiria en tot un referent cultural, l’intel·lectual i pedagog Joan Triadú.

Al carreró de Les Carolines, al barri de Gràcia, hi ha el lloc on Joan Triadú va viure de molt petit i que va marcar la seva vida.

El pare de Triadú treballava de porter a la fàbrica de sederies Bernades, situada en aquest carrer. Ell i la seva família vivien en un petit pis allà mateix.

Triadú va anar a l’escola al barri, a les monges Paüles. Després del primer dia d’escola, va dir-li a la seva mare que no havia entès res del què li havia dit la mestra perquè li parlava en castellà. I és que Triadú venia de Ribes de Freser i només havia conegut el català. La seva filla recorda altres anècdotes relacionades amb l’escola, com el dia que va demanar anar al lavabo i com que ho va fer en català, la monja el va posar de cara a la paret. En poca estona, les llàgrimes calentes baixaven per les galtes, i el pipí, també calent, per les cames. D’aquesta manera, el jove Triadú va ser conscient que la llengua de casa seva no es parlava ni al carrer, ni a l’escola.

A la universitat va conèixer força gent que en el futur serien persones destacades de la literatura catalana. Un d’ells va ser Palau i Fabre, amb qui va congeniar molt. Anava sovint a casa seva perquè disposava d’una gran biblioteca. També va coincidir amb Jordi Sarsanedas. Tots plegats anaven sovint a les llibreries de vell on es venien de manera clandestina llibres en català. Triadú també llegia molta literatura europea: anglesa, francesa… i tenia l’obsessió que la literatura catalana havia d’estar al mateix nivell. En aquell entorn, es va començar a formar un grup d’intel·lectuals que col·laborarien decisivament a posar la llengua catalana al lloc que es mereixia.

Triadú va provar d’escriure poesia, però Carles Riba li va dir que feia “poesia tova” i ho va deixar. Més endavant es va dedicar a la crítica literària. A casa seva hi havia uns 12.000 llibres perquè cada cop que sortia un llibre li demanaven que en fes el pròleg, que se’l llegís… Aquesta tasca la feia als vespres, perquè de dia es dedicava a la que va ser la seva gran passió, fer de mestre.

Va fer de mestre des de ben jove. Més tard, va fer classes de català a escoles com Les Dames Negres, Virtèlia o Betània. Un dia li van oferir fer classes al CICF (Centre d’Influència Catòlica Femenina). Això va anar evolucionant fins a arribar a ser director de l’escola Thau. En aquesta escola va inculcar la importància de l’estimació per la lectura. Aquest és, encara avui, el puntal pedagògic de l’escola.

Malgrat els guardons que va rebre i les personalitats que va conèixer, Triadú va ser sempre una persona austera, treballadora, conscient dels seus origens, i que valorava molt aquells que treballaven dur per obtenir un objectiu. L’objectiu de Triadú va ser que el català fos la llengua de l’escola i que tingués el reconeixement que es mereixia. Se’n va sortir.