El Majestic va ser el primer hotel de luxe de la ciutat i va marcar l’inici de la indústria hotelera amb una oferta d’alta qualitat. Ho explicava l’any 2019 Malco Par, director general al Majestic Hotel Group, en aquest capítol del programa ‘Va passar aquí‘.
Una família de Piamont
El Majestic va ser fundat el 1918 per una família italiana del Piamont, en concret per Hercules Cacciami. L’obertura de l’hotel va ser una aposta, perquè en aquella època el passeig de Gràcia era un bulevard en expansió. L’hotel es va fer entres fases. A la primera, l’entrada principal era la que actualment ocupa la botiga Chanel. Als anys ’20, l’hotel va incorporar el xamfrà i l’entrada principal es va traslladar al passeig de Gràcia 68, fins avui. Als anys ’70 es va fer la tercera ampliació, la del carrer València i del passatge dels Camps Elisis.
El luxe com a segell d’identitat
Quan es va inaugurar, el Majestic disposava d’unes comoditats inexistents a l’època. Presumia de tenir quartos de bany i disposava d’habitacions pel servei dels hostes il·lustres: majordoms, cuiners, ajudants…
El 1929, la família Martí-Casals va comprar l’hotel. La seva fortuna provenia del tèxtil, com era habitual entre la burgesia catalana. Al principi, la família vivia al pis principal de l’edifici tocant, encara residencial. Però amb la incorporació de la finca a l’hotel, van passar a viure a la novena planta. Allà va créixer la segona i la tercera generació de la família, la que actualment està a càrrec del negoci. A les parets de l’hotel hi ha obres d’art de Plensa, Lleó i Morera i altres artistes, propietat de la família.
Seu de corresponsals de guerra
Durants els anys ’30, el Majestic va ser confiscat per la República i es va convertir en la seu dels corresponsals de premsa estrangers. Es diu que la Guerra Civil va ser explicada al món des del Majestic, entre d’altres coses, perquè disposava d’avanços tecnològics com el telègraf. Des d’aquí van enviar les seves cròniques Ernest Hemingway o Robert Capa.
Al llarg dels anys, l’hotel ha acollit molts hostes il·lustres, com Machado, que s’hi va estar dos mesos abans d’anar a l’exili a França, Lorca o Miró, a qui li agradava admirar un quadre de Modest Urgell propietat de la família Martí-Casals.
El Majestic també ha destacat per la seva cuina. Va ser el primer hotel amb una estrella Michelin, gràcies al restaurant Drolma de Fermí Puig.
