Després de la Primera Guerra Mundial, les dones es van organitzar durant dies per la pujada de preus dels productes bàsics. Al número 10 del carrer de l’Om va viure Maria Alegre, una de les impulsores, juntament amb Maria Marín, del motí de les dones del 1918.
El context del motí de les dones al 1918
La doctora en història contemporània María-Cruz Santos explica al ‘Va passar aquí‘ que el context del motí de les dones se situa al gener, en els darrers mesos de conflicte bèl·lic mundial. L’estat espanyol va adoptar una posició neutral que va beneficiar el comerç de Catalunya amb els dos bàndols, però la bonança només la van notar els empresaris i la classe treballadora va patir la pujada general de preus.
Les exportacions van generar una gran inflació del preu de productes bàsics de l’època com la farina, l’oli, el carbó i les patates i també l’escassetat d’existències. Cal destacar un fet: la pujada del cost del carbó a ple hivern.
La vaga feminista
El 10 de gener del 1918 la Maria Alegre, una veïna del carrer de l’Om, va penjar un cartell a la porta de casa seva fent una crida només a les dones a una manifestació cap a pla de Palau i una vaga indefinida per demanar que els productes bàsics tornessin al preu anterior a la guerra.
La CNT i Solidaritat Obrera van fer costat al moviment social, les protestes es van radicalitzar i el comissari Bravo Portillo va reprimir-les durament. Les demandes del moviment van inclou, a banda de la rebaixa de preus, la rebaixa dels lloguers al 50% i que les autoritats obliguessin a les companyies de Ferrocarrils a negociar un conflicte que havia fet fora 6.000 obrers. Les dones anarquistes, a més, van demanar la dimissió del governador i el comissari Bravo Portillo.
Es declara l’estat de guerra
El conflicte es van agreujar, l’arribada de tropes des de fora van augmentar la repressió de les protestes i el 26 de gener es va declarar l’estat de guerra. Les dones van tornar a treballar, però el govern va crear una junta de subsistències que es va encarregar de limitar els preus d’aquells productes de primera necessitat i destituir el governador civil.
El paper de les dones als sindicats
La vaga i revolta feminista va tenir la seva traducció en el moviment obrer. Al juliol d’aquell any es fa el congrés que va empoderar els sindicats i va aparèixer, per primer cop, les demandes de sindicació de les dones i l’equiparació salarial amb els homes. El motí de les dones va ser un precedent clau en la lluita feminista i la primera en què les dones van denunciar el maltractament que rebien per part de la societat.
En moments de falta d’aliments i energia, les dones han estat les primeres a sortir al carrer amb manifestacions i, posteriorment, els homes es van fer visibles, com es comprova en lluites històriques de la ciutat: els Rebomboris del Pa, la Revolta de les Quintes, l’Abril de les Dones o la Setmana Tràgica.
