Sovint, les lluites col·lectives protagonitzades o liderades per dones han estat menystingudes i deliberadament esborrades del relat històric.
“Va passar aquí” ha dedicat sis capítols a recordar algunes de les lluites col·lectives protagonitzades per dones barcelonines.
La revolta de les Quintes de Gràcia
La plaça de la Vila de Gràcia va ser l’escenari de la revolta de les Quintes, el 4 d’abril de 1870. Una protesta protagonitzada per les dones que no volien que els fills i marits anessin a la guerra de Cuba. Per això, el dia del sorteig en el qual el Govern espanyol cridava obligatòriament als mossos per servir dins l’exèrcit, les dones es van rebel·lar.
El rebombori del pa
El 28 de febrer del 1789, Barcelona va viure una de les revoltes populars més recordades pels barcelonins: el rebombori del pa. Hi havia hagut males collites i aquest dia s’havia apujat el preu del pa un 50 %, sobretot el pa morè, que consumien les classes populars. Les dones van encapçalar aquella protesta.
La vaga dels semàfors
Una de les mobilitzacions veïnals més importants de la transició va ser una vaga protagonitzada per dones que va aconseguir frenar els accidents de trànsit del barri de la Prosperitat: la vaga dels semàfors. Les veïnes del barri recorden aquella lluita com un dels millors moments que s’han viscut a nivell col·lectiu.
Les presons de dones de Barcelona
Activistes veïnals, sindicalistes, universitàries… detingudes per la seva activitat antifranquista, van ocupar durant anys les cel·les de la Presó de Dones de la Trinitat Vella. Aquest centre penitenciari perseguia la reeducació social i política de les recluses. Gràcies a les protestes, les recluses van aconseguir fer-se amb la gestió del centre.
Avortaments com a forma de protesta
Dins de les Jornades Feministes del 1985, el moviment feminista va practicar dos avortaments a les Llars Mundet per reclamar una llei que passés per l’avortament lliure i gratuït.
L’abril de les dones
A finals del segle XIX, les dones obreres volien tenir veu pròpia i diferenciada de la dels homes. El col·lectiu vivia en primera persona una major explotació laboral, amb salaris molt més baixos, jornades laborals més llargues, un major analfabetisme, discriminació social i violència sexual. Unes demandes ignorades per les societats obreres, majoritàriament dirigides per homes. L’abril de 1891 es va crear La Societat Autònoma de Treballadores, impulsada per la sindicalista Teresa Claramunt.
