Barbi Recanati és una cantant, productora i divulgadora musical de l’Argentina molt popular al seu país, i nominada dues vegades als Grammy Llatins. Fa unes setmanes que està de gira per Espanya presentant el seu segon disc, ‘El final de las cosas’. I ara, està a Barcelona on ja ha actuat a La Nau i també ho farà el 20 de juliol dins les Balt Sessions i el 21 de juliol a La Raposa, a les Festes del Poble-sec.
Aquest segon disc es va publicar el 16 de juny i, segons ha assegurat Recanati al ‘Plaça Tisner‘, ha preferit presentar-lo fora de casa seva per allunyar-se dels focus que hauria tingut a l’Argentina. D’aquesta manera, ha explicat, el va rodant més tranquil·lament i quan torni al seu país ho farà amb un disc “més processat“.
Un segon disc més “adult”
‘El final de las cosas’ és, en paraules seves, “una mica fosc, però no és trist, i acompanya més a l’edat adulta”. Es considera una artista reconeguda al seu país però molt allunyada de la imatge que es té d’algunes persones famoses: “No tinc rellotges ni cotxes cars, i les meves lletres actuals estan més a prop dels meus 40 anys que dels 15, explicant coses que poden semblar més avorrides”.
Història de les artistes “silenciades”
Barbi Recanati ja va passar per Barcelona l’any passat per presentar el llibre ‘Mostras del rock‘. Il·lustrat per l’artista plàstica i dibuixant colombianoequatoriana Powerpaola, es tracta d’un recull de 50 dones que per ella són clau per entendre la història del rock i que en molts casos han estat invisibilitzades. De fet, Recanati arriba a la conclusió que “el rock seria molt diferent si no s’hagués silenciat les dones“.
La llavor del llibre va ser un pòdcast en què l’artista descobria dones que considerava que havien de reivindicar-se. Per això va pensar en el rock que havia escoltat de petita i va crear una línia de temps en què va afegir les que faltaven. Les artistes que inclou són dels anys 1920 fins al 1990, quan el rock s’expandeix per tot el món. Per ella, totes tenen en comú que “ho van tenir més difícil i no tenien res a perdre“.
L’Argentina té una escena de rock femení impressionant i gegant”
Bons anys per al rock femení
La denúncia que fa Recanati per la poca visibilització del rock fet per dones històricament, fa un gir de 180º al seu país. Això és el que ha assegurat l’artista al programa, ja que considera que “l’Argentina té actualment una escena de rock femení impressionant i gegant“. Recanati, que no vol ser injusta per deixar-se noms, ha destacat les germanes Marilina i Lula Bertoldi, Paula Trama, Las Ligas Menores, Pibas i Playa Nudista. “N’hi ha un milió!“, ha conclòs.
El “mosaic” de Barbi Recanati
- Una autora: Eva Baltasar. Durant la seva visita a Barcelona l’any passat, la Barbi va descobrir la trilogia formada per ‘Permagel’, ‘Boulder’ i ‘Mamut’. Assegura que poques vegades ha devorat tan ràpid unes lectures i explica que, des de llavors, no ha deixat de recomanar aquests llibres.
- Un valor: les conviccions. Que algú en tingui i ho expressi ja li genera certa confiança i és un aspecte que té molt en compte a l’hora de relacionar-se amb altres persones.
- Una influència: Patti Smith. La Barbi explica que la popular cantant i poetessa nord-americana, icona del punk-rock, és la figura artística que li va fer sentir que es podia dedicar a la música sent qui és.
- Unes creadores: les comediants feministes actuals. En segueix diverses i posa d’exemple Isa Calderón i Lucía Lijtmaer, amb el seu xou de ràdio ‘Deforme semanal ideal total’, a Radio Primavera Sound.
- Un escenari: el de l’estudi de KEXP, a Seattle, on va actuar l’any passat complint així un dels seus somnis.
- Una plaça: la de França, a Buenos Aires. No la sovinteja ni li sembla especialment maca, però li té una estima especial perquè quan tenia 13 anys hi anava a buscar vinils i el que hi va aprendre sobre música l’ha marcada profundament.
