El divendres, 21 de juliol, s’estrena als cinemes de tot el món l’esperada pel·lícula en imatge real de la nina Barbie. Dirigida per Greta Gerwig i protagonitzada per Margot Robbie i Ryan Gosling, el film proposa una aproximació feminista al famós personatge fabricat per l’empresa Mattel. L’especialista de moda del ‘Plaça Tísner‘, Sílvia Rosés Castellsaguer, ha analitzat el film per destacar la seva influència en la moda, però també el seu paper com a icona d’una societat masclista.
Una joguina per a l’Amèrica conservadora
Com Sílvia Rosés Castellsaguer destaca, Ruth Handler, fundadora de Mattel, inventa la nina Barbie el 1959 i agafa, tant en el seu cas com en el del ninot Ken, als seus propis fills com a referents. I a l’hora d’idear-la, ens diu Rosés Castellsaguer, “malgrat que l’eslògan de la Barbie és que les nenes juguin a ser el que vulguin ser, cal tenir en compte que representa els valors de la feminitat tradicional”.
Uns valors que ressorgeixen amb força després d’uns anys en què les dones havien guanyat espais socials i havien substituït els homes a les fàbriques durant la Segona Guerra Mundial. Amb els anys, la Barbie tindrà professions com la d’executiva o la de bombera, però “és una mica ‘purple washing’, ja que és clar que el joc principal no és aquest, sinó el de jugar a ‘casetes’ i a embellir-la”.
La Barbie com a símptoma dels anys 50
Quan neix la Barbie, als anys 50, el món de la moda s’està adaptant a l’edat daurada del capitalisme que viu els EUA. És una època consumista en què “el valor que regeix la moda de l’alta costura és l’adequació de la roba en cada moment i per això una dona de classe benestant podia canviar-se de roba sis vegades al dia”. Una tendència que la Barbie, amb tots els seus complements que es venien per separat, complia al cent per cent.
Però com es justifica el tren de vida d’aquesta nina, que es pot comprar un descapotable, una casa a Malibú i molta roba? Rosés Castellsaguer ho té molt clar: “La moda de l’alta costura dels anys 50 es caracteritza precisament per l’ostentació de riquesa i l’ascensió de classe, la idea del somni americà tan vigent a l’època”.
El paper del Ken
La Barbie només està soltera dos anys: el 1961 apareix el Ken per reivindicar la parella heteronormativa i l’amor romàntic. A més, de manera involuntària, aquest ninot destapa tots els prejudicis masclistes i homòfobs de la societat, des dels anys 60 fins als nostres temps, perquè “com que ens han fet creure que la moda i la bellesa és un terreny femení, si l’home l’atent es veurà minvada la seva masculinitat. I ja tenim la quadratura del cercle: el Ken ha de ser gai!”
Cossos de plàstic
Recordeu la desproporció en les formes de la Barbie, o la seva absència de genitals? La famosa nina té un cos tan prim que “estudis antropomètrics afirmen que no podria ni caminar ni menstruar”, mentre que la manca d’òrgans sexuals denota que “se li nega la sexualitat. Pensem que la Revolució Sexual, en què des del feminisme es reivindicarà el plaer femení, encara no havia tingut lloc”. Però per què té aquesta forma tan poc realista anatòmicament?
Sílvia Rosés Castellsaguer pensa que el disseny de la Barbie està influït per la moda del moment, el “new look” de Christian Dior i Cristóbal Balenciaga. Una moda que es caracteritza per “una cintura estreta, per l’efecte de la recuperació de la cotilla”, uns “pits prominents i punxeguts, inspirats en els sostenidors ‘obús'” i uns “malucs prominents, que contrasten amb la cintura d’abella de la cotilla.” Si hi sumem a tot això el peu petit i en punta, que coincideix amb la invenció dels talons d’agulla per part de Roger Vivier, ja tenim la figura de la Barbie.
Però més recentment, a partir del 2016, Mattel va fabricar Barbies amb diversitats funcionals i estètiques. Ara bé, com en un pervers mirall de la realitat dels cossos no normatius, costa trobar a les botigues de joguines roba de talles grans per a les Barbies. Potser, amb l’estrena del film de Greta Gerwig, presentat com un producte amb una mirada transversal i feminista, la Barbie farà un pas més a l’hora de trencar amb el motlle amb què la van fabricar.
