Al moll sota Muralla, al port de Barcelona, hi ha el lloc on es va enfonsar el President Macià, el primer vaixell escola que va tenir Catalunya.

El 1929, el comte de Godó, el fundador de La Vanguardia, es va fer construir un iot de luxe a Anglaterra anomenat Rosa, i el va incorporar a la flota del Club Marítim. El Rosa feia 47 metres d’eslora, anava a motor i estava pensat per gaudir de tranquils passeigs pel Mediterrani. Quan va arribar a Barcelona era el millor vaixell que hi havia a Espanya.

El 1936, amb l’esclat de la guerra, el iot va quedar abandonat i es va integrar a la flotilla de guerra que va sortir de Barcelona i de València pel desembarcament a Mallorca, una operació militar fracassada. El vaixell va quedar de nou abandonat al port fins que es va tenir la idea de reconvertir-lo en vaixell escola per als alumnes de la Facultat de Nàutica. Alhora, es va adscriure al Museu Marítim com un vaixell visitable. Aprofitant el canvi d’usos, se li va canviar el nom i va passar a dir-se President Macià.

Durant la guerra, el President Macià va rebre danys en diversos bombardeigs. En un d’aquests atacs es va incendiar i la única manera d’acabar amb les flames va ser enfonsant-lo. 

Quan es va acabar la guerra, el port de Barcelona era un autèntic cementiri de vaixells. L’estat va crear una institució anomenada Comisión para el Salvamiento de Buques per tal de recuperar els vaixells encara útils enfonsats a tota la costa espanyola. I a Barcelona se’n van recuperar un munt. Entre ells, el President Macià. Quan l’any 1941 va ser rescatat del fons del port, es va veure que, a més dels danys causats pel foc, tenia un forat al costat, probablement causat per l’onada expansiva d’algun projectil que devia esclatar dins l’aigua. Això va fer que es considerés que no era recuperable.

Del President Macià només se’n van salvar els motors, que es van posar en un vaixell de pesca que no s’ha pogut identificar. Aquell pesquer devia ser molt afortunat, perquè eren dos motors anglesos nous i de molt bona qualitat.

Uns anys més tard, el comandant Arranz, el què havia estat director de l’Escola de Nàutica i del Museu en aquella època, va rebre la visita d’una persona que reclamava l’aixovar del vaixell de l’any 1936. Per sort, Arranz havia fet un inventari i articles com ara la vaixella o la coberteria, totes de primera qualitat, s’havien guardat a casa del conseller Carner, que havia marxat a l’exili. D’aquesta manera, es van poder recuperar. La persona que va reclamar els béns del President Macià era Carles Godó, fill de l’amo del Rosa.

El President Macià va tenir una vida curta i poc afortunada, però va ser un pioner. En l’actualitat, l’Escola de Nàutica de Barcelona disposa d’un vaixell escola per posar en pràctica el que els alumnes aprenen a l’aula.