Juliana Morell (Barcelona, 1594 – Avinyó, 1653). Va néixer al carrer de la Cendra i va ser una dona superdotada. Va estudiar música, dret civil i canònic, matemàtiques, metafísica, astronomia i física. Amb 14 anys va ingressar al convent de les dominiques d’Avinyó, del qual va ser priora tres vegades. Juliana Morell i Teresa de Jesús són els únics noms de dona que apareixen al Paranimf de la Universitat de Barcelona.
Una infància dedicada a l’estudi
Laia de Ahumada, escriptora i doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, explica en el programa ‘Va passar aquí’ que Juliana Morell tenia quatre anys quan el seu pare va descobrir que tenia una filla amb una gran capacitat intel·lectual. Va ser en aquell moment quan li va buscar mestres perquè li ensenyessin allò que ell considerava important. Des dels quatre anys fins als 15, diu De Ahumada, no va parar d’aprendre.
Un dia normal en la vida de la Juliana, diu De Ahumada, era “llevar-se a les vuit i, després d’esmorzar, anar cap al monestir de Montsió per estudiar tot el dia fins a les cinc de la tarda. Llavors, tornava cap a casa, on encara estudiava una mica més, a les sis berenava i tornava a estudiar fins a les vuit, quan sopava i se n’anava a dormir”.
Els anys productius
Quan ja va arribar a Lió, segueix explicant De Ahumada, “diguem que sabia tot el que s’estudiava en aquell moment, des de ciències, lletres, filosofia, dret, també música perquè tocava el llaüt, el clavicèmbal…”. I va ser en aquell moment quan va començar a participar en tertúlies i a defensar tesis de filosofia. En aquestes converses hi participava gent de la noblesa, de la cort i de l’Església. I tothom, assegura, “estava admirat que aquella nena de 12 anys tingués aquesta intel·ligència”.
Després de Lió, quan la Juliana tenia 14 anys, la família es va traslladar a Avinyó. Un cop allà, va decidir entrar en un convent, una decisió que per Laia de Ahumada estava condicionada per un cert cansament d’aquesta vida pública que portava i també de la pressió a la qual estava sotmesa pel seu pare. Al convent de Santa Praxedes va acabar sent priora tres vegades. I allà, va trobar les condicions necessàries per dedicar-se a fer allò que realment li agradava, és a dir a traduir, comentar i escriure. Juliana Morell va morir al mateix convent el 26 d’abril del 1653.
Juliana Morell, molts anys desconeguda
A Catalunya, no es va saber res de Juliana Morell fins a l’època de la Renaixença. Per Laia de Ahumada, el motiu d’aquest desconeixement és perquè Morell no va escriure ni en català ni en castellà i ho feia en francès. Per tant, tot i que havia nascut a Barcelona, va marxar-ne molt jove, va morir en un altre país i no va quedar rastre documental de tota la seva aportació dins l’escriptura religiosa.
Per això, quan Laia de Ahumada va començar a estudiar-la assegura que “va descobrir una vida apassionant, i no només per les altes capacitats intel·lectuals que tenia, sinó també per la capacitat de superar les pressions socials per decidir què era el volia fer ella realment”.
