Montserrat Carulla i Ventura (Barcelona, 1930-2020). Va començar a fer teatre amateur de molt jove i, a partir del 1960, s’hi va dedicar professionalment. Guardonada amb diversos premis, va rebre, entre d’altres, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i el Premi Gaudí d’Honor per la seva trajectòria artística. Compromesa amb el país i la seva gent, es va definir a si mateixa com a “actriu, catalana i independentista”.
Era una actriu estimada i admirada que sovint se la considerava com de la família. Montserrat Carulla va passar la Guerra Civil, a Sant Feliu de Codines i al 1939 es va traslladar a Barcelona per viure al carrer de Pau Claris, 91, un edifici on la seva mare era la portera.
El seu fill Roger Peña Carulla explica que la seva mare era una dona forta que li va tocar viure una època molt dura i que, des de ben petita, li agradava fer el pallasso imitant Betty Boom; portava a dins una clown. De seguida, va participar en el teatre amateur i la ràdio. Una de les oportunitats clau de la seva carrera va ser la comèdia ‘Soparem a casa’, de Josep Maria de Segarra
El secret de la Carulla
Roger Peña explica que la seva mare va viure una època d’un teatre molt impostat, “el teyatru”, i la Carulla sempre va defugir d’aquest estereotip. Una actriu de debò, autèntica, i que feia de la naturalitat una virtut. Una naturalitat que també va fer arribar a peu de carrer participant en activitats, socials, polítiques i culturals.
Després d’haver rebut la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de la Generalitat va rebre al 2013 el Premi Gaudí d’Honor a tota una trajectòria. La Carulla sempre va rebutjar que li diguessin la dama de l’escenari i fugia del concepte diva, per ella l’escenari era el seu ofici.
Montserrat Carulla va morir el 24 de novembre del 2020 i el seu fill la recorda com una lleona que sempre ha cuidat de la manada, una dona sincera i molt estimada que rebia el nom de la Carulla com una mostra d’afecte i proximitat amb els espectadors.