Teresa Gironès Villanua (Barcelona, 1941-2016). Ceramista i escultora, va estudiar Belles Arts en una època en què poques dones ho feien. Va fer exposicions arreu del món i va ser membre de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica. La seva filla, Montserrat Ros, ha recuperat part de la seva obra i l’exposa al seu antic taller del barri de la Vila de Gràcia, al carrer de Verdi, 44.
Montse Ros és la conservadora de l’obra de Teresa Gironès. Explica que la seva mare va començar a pintar de ben jove, fins que va aconseguir estudiar belles arts en una època en què això era complicat per una dona. Va ser aleshores quan es va començar a aficionar a la ceràmica i va aprendre totes les tècniques d’aquesta disciplina, com la química, el torn o les peces seriades i els motllos. Més endavant, va passar de ceramista a escultora i va donar pas a la seva creativitat.
Gironès, un huracà artístic
Ros diu que la seva mare era un huracà, una persona inesgotable físicament i mentalment, interessada per tot i estudiosa de tot. Recorda que Gironès va començar fent peces de ceràmica molt simples i seriades per guanyar-se la vida. Anava pels pobles venent plats, gots i tasses. Amb el temps es va anar fent un nom i sales com L’Escala, Robert Mercader o algunes del carrer de la Diputació van acollir exposicions seves compartides amb altres artistes importants. Això li va donar una projecció a escala de Catalunya i a la resta de l’estat. Alhora, va començar a guanyar concursos, cosa que la va ajudar.
Després de les peces més seriades i bàsiques, Gironès va començar a fer peces molt clàssiques. Combinaven uns caps amb uns motllos trets del Museu Nacional de Ceràmica i d’escultures que s’havien retirat dels carrers de Barcelona, amb uns cossos molt quadrats i molt simples. Més tard, i gràcies a la seva afició a viatjar, va anar incorporant el bagatge de les persones que anava coneixent a altres països.
Gironès va incorporar altres tècniques a la seva obra, com la serigrafia, que feia servir, sobretot, per expressions de cares i dels ulls. Una altra característica de la seva obra és que incorporava la presència d’animals i de persones. Els gossos expressaven l’estima per a les persones; els gats, la independència i, els peixos, la fredor.
Gironès va fer exposicions arreu del món. Era membre de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica.
Teresa Gironès va morir el 2016, en plena activitat creativa. Bona part de la seva obra es troba a museus del món, des dels EUA fins al Japó. La seva filla, la Montse Ros, ha recuperat part d’aquesta obra i l’ha reunida al seu antic taller per compartir-la i recuperar-la emocionalment.
