Victoria de los Ángeles López García (Barcelona, 1923-2005). Va viure 25 anys a la Universitat de Barcelona, on treballaven els seus pares, i va estudiar al Conservatori. Soprano i cantant d’òpera reconeguda internacionalment, el 1944, va debutar al Palau de la Música Catalana i el 1945, al Liceu. Distingida amb premis i guardons nacionals i internacionals, el 1982 li van concedir la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
El director artístic de la Fundació Victoria de los Ángeles, Marc Busquets, explica que en el pis de la Universitat de Barcelona, ara convertit en oficines de Matemàtiques, va viure fins als 25 anys Victoria de los Ángeles perquè el seu pare era el bidell i la seva mare s’encarregava de fer la neteja.
Per això ara és l’espai de la fundació que duu el seu nom, que forma artistes a través de beques i preserva el seu llegat artístic. A aquest lligam històric cal afegir-hi que la intèrpret va ser nomenada doctora honoris causa per la UB el 1987.
Ella va reconèixer que el dia que la van nomenar doctora honoris causa de la UB, va ser un dels més feliços de la seva vida
Victoria de los Ángeles i la UB
Molts es pensaven que era un nom artístic, per això li preguntaven sempre per l’origen del seu nom, però realment era el seu nom de naixement.
Victoria de los Ángeles va néixer a Barcelona l’1 de novembre del 1923. El seu pare, Bernardo López, d’origen andalús, era el bidell de la Universitat de Barcelona, i residia allí amb la seva família: la seva esposa Victoria García i els seus tres fills Carmen, Victoria de los Ángeles i José.
Les aules buides de la Universitat i la sala del paranimf, on podia tocar el piano, van ser l’entorn quotidià de la infantesa i de la joventut de la cantant. En la seva adolescència, Victoria de los Ángeles va conrear el seu temperament artístic de manera autodidacta.
Els inicis de Victoria de los Ángeles
Educada a l’Escola de la República, un dels fets més destacats va ser l’actuació abans de la guerra davant el president Macià interpretant Schubert en català. Marc Busquets explica que Victoria de los Ángeles va viure mol de prop els bombardejos davant del Coliseum el 1938, un fet que la va marcar.
Després de la Guerra Civil espanyola, va entrar al Conservatori del Liceu, on la va escoltar per primera vegada la cantant i professora Mercè Plantada, i va realitzar els seus estudis musicals amb la mezzosoprano Dolors Frau i el guitarrista Gracià Tarragó.
El 20 de desembre del 1940 va participar a Ràdio Barcelona i va guanyar un concurs cantant ‘Mi chiamano Mimi’ de “La Bohème” de Giacomo Puccini, que la van acompanyar durant tota la seva vida. El premi era precisament interpretar ‘La Bohème’ al Teatre Victòria de Barcelona. De fet, les cròniques del moment diuen que l’èxit va ser tan gran que la van dur en braços des de Ràdio Barcelona al teatre.
La consagració de Victoria de los Ángeles
Finalment, el 19 de maig del 1944 va debutar en solitari al Palau de la Música Catalana i, poc després, el 13 de gener del 1945, va debutar de manera oficial al Gran Teatre del Liceu com a comtessa d’Almaviva de ‘La nit de Fígaro’, un debut internacional amb un èxit sense precedents.
El 1947 va guanyar el primer premi del prestigiós Concurs de Ginebra, fet que va significar el seu llançament internacional. El 1949 va debutar a la Scala de Milà, primer amb un recital i, un any més tard, amb ‘Ariadne auf Naxos’ de Strauss.
El 1948 es va presentar a Londres amb una transmissió radiofònica de ‘La vida breve’, de Manuel de Falla per la BBC i el 1949, va debutar a l’Òpera de París amb la seva impactant ‘Marguerite’ del Faust de Gounod, òpera que el 1951 la va fer debutar al Metropolitan de Nova York, teatre al que va cantar ininterrompudament fins al 1961, convertint-se en una de les seves dives indiscutibles junt amb Maria Callas i Renata Tebaldi.
És encara a dia d’avui l’única soprano espanyola que ha cantat a Bayreuth, on va ser escollida per Wieland Wagner per interpretar, als festivals del 1961 i del 1962, l’Elisabeth de Tannhäuser.
