Aurora Díaz-Plaja i Contestí (Barcelona, 1913-2003). Escriptora, traductora i bibliotecària. Durant la Guerra Civil va encarregar-se de fer arribar al front republicà el bibliobús. Entre el 1963 i el 1973 va dirigir la Biblioteca Infantil del Parc de la Ciutadella. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. Des de l’any 2000, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de la qual va ser membre, convoca un premi literari que porta el seu nom.

El projecte de la biblioteca a la zona de jocs

L’escriptora de llibres infantils i bibliotecària Aurora Díaz-Plaja, es va proposar un repte que lligava dues de les seves passions: la difusió de la lectura i la literatura infantil. Als anys 70, aquest gènere no era prioritari a les biblioteques, però ella va veure la importància que hi haguessin espais de lectura dedicats exclusivament a la infància.

La proposta de Díaz-Plaja va ser muntar aquests espais dedicats a la lectura infantil als parcs i jardins de la ciutat. Així, l’any 1974 va crear la Biblioteca Lola Anglada, als Jardins Montserrat. Una de les bibliotecàries que hi van treballar, Núria Ventura, explica que la idea de Lola Anglada era que els infants que anaven a jugar al parc, podrien al mateix temps mirar un llibre. I segons Ventura, “era un plaer perquè quan plegaven de l’escola, sortien corrents i venien a jugar i a la biblioteca. I venien molt“. També recorda que a més de llegir, s’hi acostaven per fer els deures, “i nosaltres els ajudàvem amb aquesta tasca”.

Quan la Bruguera era l’editorial amb més tirada d’Europa
La Bruguera va ser durant molts anys l’editorial de còmics i novel·les populars de més tirada a Europa

L’altre repte d’Aurora Díaz-Plaja era la difusió de la lectura entre els més petits. Per això, va escriure llibres com ‘Entre joc i joc un llibre’, que és una explicació de com funciona una biblioteca infantil. Núria Ventura explica com el contingut del llibre podria ser la descripció de com era la Biblioteca Lola Anglada o la del Parc de la Ciutadella. En aquesta feina de difondre la lectura infantil, Ventura també recorda com Díaz-Plaja involucrava tothom que podia. Per exemple, diu, amb els berenars reunió a casa d’ella amb escriptors, il·lustradors i bibliotecaris.

El llegat “bonic” de Díaz-Plaja

Per això, l’exbibliotecària reivindica el llegat que ha deixat Aurora Díaz-Plaja tant en la literatura infantil en català, com en la difusió de la lectura i les biblioteques. Per Ventura, si hagués treballat per a lectors adults, Díaz-Plaja seria més reconeguda. I en canvi, diu, “la feina amb infants és igual o més important perquè estem creant lectors i persones amb uns coneixements i amb uns valors“.