La Serafina —que va morir a Barcelona el 18 de març del 1876— era minyona del Monestir de Pedralbes. Va rebre de les monges, com a regal de noces, la fórmula per fer els matons de monja. Va començar a vendre en un establiment del carrer de la Portaferrissa i en l’actualitat encara en podem tastar a la Granja Pallaresa del carrer de Petritxol.

La primera botiga

L’editora i escriptora Elisenda Albertí assegura en aquest ‘Va passar aquí’ que la Serafina era una dona molt emprenedora i que ja en el moment de rebre la recepta secreta de les monges va intuir que podria canviar-li el futur. En un primer moment, només feia els matons a la caseta del jardí. Després, però, li sortien tan bons que els va començar a vendre.

Albertí explica que la Serafina baixava cada dia del monestir amb la seva tartana i la deixava a l’entrada del carrer de la Portaferrissa, “recordem que estem parlant del 1840 i que en aquella època la ciutat encara estava emmurallada. Per això, anava caminant xino-xano amb els matons fins al número 32“. Un acord comercial amb el senyor de l’hostal de la Cullera Grossa va permetre la Serafina començar en aquell edifici el negoci dels matons de monja, els matons de Pedralbes o els matons de la Serafina, com popularment es coneixen. 

El valor dels matons de la Serafina

Els matons de Pedralbes van ser molt importants perquè els seus ingredients són llet d’ametlla batuda, rovell d’ou, sucre i midó i, per tant, no s’hi inclou llet. Per això, totes aquelles persones que tenien problemes amb aquest ingredient van trobar en el mató de la Serafina un recurs per poder celebrar Sant Josep i substituir la tradicional crema de Sant Josep. Amb els anys, la Serafina es va fer molt popular i tenia una gran clientela, fins i tot de fora de Barcelona. 

Les monges clarisses expliquen la recepta del mató de Pedralbes
Colau i diversos regidors han fet la visita tradicional al Monestir de Pedralbes coincidint amb la diada de Santa Eulàlia

La Serafina ampliar el negoci

Com que el negoci anava tan bé, la Serafina va decidir obrir un altre berenador davant del Monestir de Pedralbes. D’aquesta manera, la gent que venia de fora no havia d’entrar a ciutat. Albertí recorda que en aquells anys els matons eren tan famosos que es deia que “el Monestir de Pedralbes s’omplia de gent, però no era per la seva vocació i la seva fe, sinó per omplir el berenador de la Serafina i aprofitar així la menja tan exquisida que ella elaborava“.

La recepta arriba al carrer de Petritxol

Justament va ser la vigília de Sant Josep del 1876 quan la Serafina va morir a la seva casa de Pedralbes. Albertí assegura que “fent els matons, ja que fins a l’últim moment va estar al peu del canó“. Actualment, si volem provar aquella famosa recepta sense llet, ens podem acostar al carrer de Petritxol. A la granja La Pallaresa encara podem degustar aquests matons que sempre els podem veure en el seu aparador.