La veu de la gran soprano Conxita Badia segueix viva en el llegat que va deixar en el món del cant. Des del passeig de Sant Gervasi, 30, la casa on va viure, Eulàlia Domènech i Mariona Agustí, besneta i filla de Conxita Badia respectivament, n’expliquen la història.

La música com a expressió

Badia va néixer a Barcelona el 1897. Va començar a cantar de ben petita. També va començar a tocar el piano de nena i va arribar a ser una virtuosa d’aquest instrument. Per Domènech, la seva besàvia manifestava la necessitat d’expressar-se a través del cant.

Era música. Era una donassa. S’entregava a través de l’essència de la música””
Eulàlia Domènech, besneta de Conxita Badia

Mariona Agustí coincideix amb Domènech. Diu que sempre la recorda asseguda davant del piano. Era la manera que tenia d’expressar-se. Tenia el do de la veu, però, a part, era una persona intel·ligent. Badia va deixar l’escola amb 15 anys i es va dedicar a la música.

Granados, Casals, Falla…

Agustí destaca que, en deixar l’escola, Badia va tenir la sort d’entrar en contacte amb Enric Granados i això li va obrir un món totalment diferent del de casa seva.

Al documental ‘Badia no existeix’ (2012), un periodista afirmava que Badia havia ajudat sovint a compondre a Granados. Ella, sense deixar de tocar el piano, ho negava modestament:

Provava les seves cançons de Granados i veia si la tessitura era còmoda per a una soprano o si una frase era massa llarga. Jo era el seu instrument””
Conxita Badia, soprano

També va treballar amb altres grans mestres de la música que la van marcar personalment i professionalment. Un d’ells va ser Pau Casals, amb qui va treballar força abans de la guerra, cantant amb l’Orquestra Pau Casals. Tots dos van establir una gran amistat. Quan Casals va marxar a l’exili, Badia va treballar força amb Manuel de Falla, amb qui va cantar moltíssimes vegades.

L’exili i les classes al pis del passeig de Sant Gervasi

L’esclat de la Guerra Civil també va afectar la vida i la carrera de Badia. El seu marit, segons explica la seva filla, feia temps que se n’havia anat a Amèrica. Ella es va quedar sola amb les tres filles, però “a tot arreu hi va trobar les portes obertes”. Va marxar de Catalunya el 1937 i no va tornar fins a finals del 1946. En aquests 10 anys va estar cantant per tot el món. Va tornar a Barcelona enyorada i hi va trobar un desert musical. Aquells anys va combinar la faceta de cantant amb la feina de mestra de cant al seu pis de Sant Gervasi. Entre les seves alumnes en destacava una: Montserrat Caballé.

La gran nit de ‘la Caballé’

El gener del 1970, Caballé va interpretar al Liceu ‘Norma’, de Bellini, un dels grans papers de la seva carrera. Aquest seria un dels rols més emblemàtics de la seva trajectòria.

Va passar aquí