Josep Benet no tenia ni 20 anys quan les tropes de Franco van entrar a Barcelona. Llavors va fer un jurament que li duraria tota la vida. Al carrer de Concepció Arenal amb Sòcrates és on va viure aquest historiador i militant antifranquista, que es va convertir en el senador català més votat.
El jurament
Josep Benet va néixer a Cervera en una família humil. A causa de la mort tràgica del seu pare, Josep Benet va ingressar com escolanet a Montserrat durant la seva infantesa. Allà hi va cultivar els seus valors cristians de solidaritat i catalanisme.
L’historiador Josep Maria Solé i Sabaté explica al ‘Va passar aquí‘ que Benet era de la Lleva del Biberó, però que no va anar-hi perquè va quedar ferit en unes maniobres. Aquest sentiment de culpa d’haver perdut molts dels seus companys de generació, i la consciència de supervivent el van perseguir sempre.
A les acaballes de la Guerra Civil, el 26 de gener del 1939 quan les tropes franquistes van entrar a Sant Andreu va fer un jurament: dedicar la seva vida a fer que Catalunya recuperés el seu autogovern, la seva cultura i la seva llibertat. Estudia dret, participa en entitats de cultura popular i defensa nombroses persones de l’àmbit republicà, cristià i sindical i es converteix en una figura clau de la lluita antifranquista amb la publicació del llibre ‘Maragall i la Setmana Tràgica‘.
Resistència clandestina
Benet i l’historiador Albert Manent funden l’any 1945 l’editorial Negra Nit, la primera editorial catalana clandestina, durant el franquisme. Una activitat que combina amb la defensa d’activistes antifranquistes. Es dona el cas que a la taula rodona de casa seva s’hi organitza la recomposició de les forces polítiques de Catalunya.
Va participar activament en la resistència antifranquista: la vaga de tramvies (1951), el cas Galinsoga (1960) i la manifestació de capellans (1966), entre d’altres. L’any 1971 va contribuir a fundar l‘Assemblea de Catalunya i en va formar part com a membre independent.
A la transició, en les eleccions generals de l’any 1977, es presenta per la formació Entesa dels Catalans i es converteix en el senador més votat de l’estat. Reactiva la seva activitat política. L’any 1984 es crea el centre d’Història Contemporània de Catalunya, que dirigeix Benet impulsant estudis per recuperar la memòria històrica. Es converteix en el primer historiador que utilitza el terme “genocidi cultural” referit a la voluntat d’extermini d’una cultura. Gràcies a Benet es van multiplicar els estudis sobre fets contemporanis que han permès interpretar el nostre passat més recent.
