Una reunió clandestina organitzada per forces antifranquistes va ser sorpresa per la policia, que va detenir 113 persones enmig de la incredulitat dels feligresos.
Els fets van tenir lloc a l’església de Santa Maria Mitjancera de Totes les Gràcies, al carrer d’Entença 198, el 28 d’octubre del 1973. Magda Oranich va ser una de les 113 persones detingudes i n’explica els fets.
L’Assemblea de Catalunya
La reunió d’aquell dia estava convocada per l’Assemblea de Catalunya. En aquells moments, l’Assemblea era una mena de parlament clandestí format per les forces polítiques prohibides, però també per la societat civil organitzada, com ara els col·legis professionals. Era el principal referent d’oposició al règim franquista.
Les reunions es feien a llocs clandestins, principalment esglésies, perquè pel concordat de la Santa Seu amb l’Estat espanyol la policia no podia entrar als recintes sagrats. De fet, una part de l’església catalana va ajudar a fer possible aquestes reunions.
“Pacem in terris”
Oranich recorda que aquell 28 d’octubre, a l’entrada de l’església hi havia un company a qui s’havia de donar una contrasenya per accedir-hi. La contrasenya era “Pacem in terris”, una encíclica de Joan XXIII apareguda el 1963 i adreçada “a tots els homes de bona voluntat”. Aleshores es podia pujar al primer pis, on s’havia de celebrar la reunió.
A la reunió d’aquell dia s’havien de debatre tota mena de qüestions: accions, programes, organització, etc. Però el primordial era demanar llibertat i amnistia.
“¡Si hay armas, tírenlas!”
A mitja reunió, un policia vestit de civil va donar una puntada de peu a la porta. Però amb tan mala sort per a ell, que se li va quedar enganxada la sabata. Un detall còmic en una situació de terror. Un cop salvat l’incident, la policia va irrompre a la sala tot cridant: “¡Si hay armas, tírenlas!”. Els assistents, en aquell moment, van començar a llançar papers i més papers per tot arreu. Eren papers comprometedors, amb números de telèfon i altres dades personals.
La policia va reconèixer de seguida els militants més coneguts i va anar cap a ells. A un, fins i tot, el va obligar a combregar. D’altres, enmig de l’embolic, es van poder escapar.
Menjar papers
La policia va fer baixar els detinguts un per un. A fora els esperaven molts furgons i Oranich recorda que els cotxes eren molt plens i que a ella li va tocar seure a la falda de Xirinacs. Dins el furgó, els detinguts van aprofitar per menjar-se els papers que no havien pogut llençar. Aquesta era una pràctica corrent a l’època.
Interrogatoris
Els furgons van anar a la prefectura de via Laietana i allà van començar els interrogatoris. Més tard, la policia va distribuir els detinguts per diferents comissaries de la ciutat perquè no hi cabien tots. A Oranich la van dur a una comissaria del Clot.
La presó
Després dels interrogatoris va venir la presó. Oranich apunta que la presó sempre és una experiència dura, però més encara en dictadura. Els homes van anar a la Model i les dones, a la Trinitat.
Arran de les detencions es va iniciar una campanya de solidaritat amb els detinguts. Les mostres de suport van arribar de tot Catalunya, d’Espanya i de l’estranger.
Finalment, els detinguts es van estar dos mesos tancats, però en podrien haver estat més si no és per l’amnistia. Magda Ornaich va sortir uns dies abans que la resta perquè el seu pare havia mort, molt jove, d’un infart. El van enterrar el dia de Nadal.
