A principis del segle XX una dona d’una família burgesa barcelonina es va convertir en la gran mecenes dels intel·lectuals de l’època i la promotora cultural de la Barcelona que va enlluernar el món.
La Casa Llorach
Al número 263 del carrer Muntaner amb travessera de Gràcia hi havia el palauet de la família Llorach, una casa dissenyada per l’arquitecte modernista Josep Maria Puig i Cadafalch i on vivia la Isabel Llorach, gran amiga de l’arquitecte. Ara només trobem quatre columnes d’aquest edifici a l’interior de l’actual finca de pisos. Una prova de la catalanitat del moment que va marcar la trajectòria de Puig i Cadafalch, que també va fer les quatre columnes de Montjuïc que va enderrocar Primo de Rivera.
Isabel Llorach, mecenes del modernisme
L’historiador i periodista Rafa Burgos explica que era una de les dones més carismàtiques i que provenia d’una família que va fer fortuna amb el negoci de les aigües medicinals. Era molt amiga de Santiago Rusiñol , Antoni Utrillo i Ramon Casas, que li va fer un retrat que en l’actualitat el trobem al despatx de l’alcaldia de Barcelona.
Llorach, amfitriona i viatgera
Les festes mítiques i els encàrrecs d’obres d’art la van convertir en l’amfitriona més popular del moment rebent convidats com els ballarins Vaslav Nijinsky i Joséphine Baker o el cantant Carlos Gardel.
Llorach va fer dues vegades la volta al món i va visitar la tomba de Tutankamon , va viatjar en el Transsiberià i freqüentava París amb contactes amb la moda, fent-se amiga del dissenyador Paul Poiret. Un dels seus grans col·laboradors en la política va ser Francesc Cambó.
Una dona avançada a l’època que va destacar per iniciatives culturals. Va ser la presidenta dels Amics dels Museus de Catalunya i del Conferentia Club, que convidava els millors escriptors europeus del moment, amb trobades també amb figures com Walter Gropius, Jean Piaget o García Lorca.
